LA CALOR ESCOLAR VALENCIANA
POR LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Sembla que en este setembre la calor vol compartir protagonisme amb les escoles. Eixa situació, és clar, no resulta nova en la nostra zona climatològica. No obstant això, la seua consideració és una variable que ha de tindre en compte l’administració educativa. Les pluges i l’excés de mercuri varien cada any però no és excusa per no prendre mesures preventives que les facen més compatibles amb el calendari escolar.
El fet que cal augmentar les hores dedicades a l’ensenyament s’entén, però no és assumible a qualsevol preu. S’ha d’analitzar de quina manera es pot fer real. S’ha de considerar que hi ha dos mesos on les temperatures són especialment altes: juny i setembre. La tradicional jornada continua que es posà en marxa fa anys va ser precisament una mesura per lluitar contra eixe tema. Realment són períodes durant els quals no sols s’adapta l’horari de les assignatures sinó que en molts casos es reduïx el temps de les matèries. En arribar juny l’alumnat deixa en gran part de rebre conceptes teòrics, ja que el temari es considera enllestit. De la mateixa manera passa per setembre, quan encara la programació de les classes no és definitiva. S’introduïxen conceptes i s’enceta el temari però no és fins a l’octubre quan estos s’intensifiquen. Eixe especial horari per tant té una raó de ser i no és una manera capritxosa de minvar l’horari escolar.
Potser l’augment del rendiment escolar no passe necessàriament per impartir més dies escolars per juny o per setembre, ja que ara per ara no es poden adaptar les aules perquè les temperatures no siguen un condicionant. La crisi econòmica que patim ho fa impossible. Tal vegada allò millor serà augmentar les hores escolars en els mesos sense temperatures extremes. L’horari hauria de començar més prompte de matí i ampliar-lo, tot i que no s’ha d’oblidar que allò més important no és el total de les hores sinó la productivitat de cada hora. En definitiva, hem de buscar una docència de més qualitat i més intensa però sense oblidar-se de les nostres condicions climatòlogiques. No fem l’alumnat víctima de les nostres incomprensions.
