POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Fa 230 anys els nostres avantpassats decidiriren d’erigir una Creu a la muntanya del Garbí. Era un 19 de març de 1787. Fins a 1812 ho recordaren cada tercer mes de l’any. El 1813 decidiren que cada quart diumenge d’octubre es faria una festa grossa per a demostrar la devoció a eixe símbol. Així va ser fins l’any 1978. Després de celebrar un referèndum democràtic, el poble va decidir de passar la festivitat a l’estiu. Però, en la memòria dels estivellencs i de les estivellenques, el quart diumenge romania com un record. En els anys 90, amb José Vicente Calza com a rector, es va decidir de fer una romeria fins a l’ermita. Era tornar a pujar pel camí com els nostres pares feren . Allí un dinar popular i una missa a la muntanya serien els ingredients intensos per a acostar-nos a la nostra identitat. Molt ha canviat eixe paisatge o l’ermita restaurada el 1993 per la Generalitat. Des d’aleshores ha sigut escenari de representacions extraordinàries, de músiques especials o d’actes per a celebrar aniversaris. En este 2017, 230 anys després i amb motiu d’eixe aniversari pujarem amb senzillesa i devoció. Ens sentirem prop de la natura, de la nostra natura; de les creences, de les nostres creences. Sempre hi ha motius per a pujar cap allí en romeria. Enguany també. és el dia per a cridar, com en el 1787: «Al Garbí, tots al Garbí»