POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL DE ESTIVELLA (VALENCIA)
Arriba el 9 d’octubre. Per als valencians hi ha molts motius que ens conviden a reflexionar i celebrar. Complim 25 anys de la creació d’una radiotelevisió pública que no han sabut conservar es nostres governants. Fem un any més immersos en la crisi. Iniciem un curs polític on la ciutadania desitja transparència i fuig de tot allò que estiga prop del vocable corrupció. Amb eixe panorama sembla que no hi ha molt a celebrar.
No obstant això, hui és dia per valorar tot allò que hem caminat. Hem de recordar tots aquells valencians que anaven a l’estàtua del rei Jaume I del Cap i Casal, quan no existia festa i esta era semiclandestina. Ara és festa grossa. Hem de pensar en 1983 quan naixia l’autonomia i alguns sectors socials la criticaven per innecesària. Ara alguns d’ells han participat del govern autonòmic. És un bon instant per tindre present que gent com jo estudiaven valencià a l’hora del pati mentrimentres els nostres companys jugaven perquè l’assignatura del valencià no existia. És moment, per tant, de mirar tot el passat per comprovar que, malgrat tot, ens trobem més identificats com a poble.