POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En deixar l’Asil o Protectora de xiquets entra gran tristor per vore com en seu interior es cau per dins sense remei. Un carreró que naix d’allí porta cap a l’actual plaça del Llavador o Llavaner. Precisament eixa segona accepció de la paraula és la que haurien de potenciar per ser molt pròpia i més general en la nostra zona. En eixa via a una banda es troba el que va ser almàssera fins fa uns anys. El projecte va estar recuperat per la Caixa Rural. A l’altra banda es troben les vivendes socials. Han estat construïdes tot just on es trobava la bassa del sindicat. En els seus últims temps era magatzem municipal. En els anys 90 el Consell de Cultura va demanar la protecció de determinats elements interessants que es trobaven en el seu interior. Es deia que almenys estos es respectaren. No ha sigut així. Després s’entra a la plaça del Llavaner. Allò més emblemàtic és el Centre Parroquial. En el seu temps va ser escola de l’església o patronat i centre d’esplai de la joventut. El projecte fou promogut pel capellà Daniel Pelechà i va ser molt destacat en el seu temps. En anar-se’n va deixar-se semiabandonat. En temps del rector José Vicente Calza es va recuperar. Actualment s’hi impartix la catequesi i es troba Cáritas Parroquial. En eixe lloc estava un destacat llavaner tancat amb reixes que s’havia llançat a perdre.El poble va decidir llevar-lo. Des de la mateixa plaça es pot caminar cap al camí del barranc de Linares («d’Inares»). De seguida apareix el que era l’excorxador municipal, el qaul encara conserva el cartell.