POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Abans de tornar de bell nou al Camí Reial i als distints carrers que el continúen, podem seguir pel de mossén Guillem Colom fins arribar a l’actual plaça d’Espanya. Este conduïa fins a una plaça on s’ubicava una de les regalies més destacades de la senyoria: la Tenda. El fet de trobar-se en eixa primera plaça la tenda del baró va fer que des del primer moment del repoblament del segle xvii fóra coneguda amb el nom de la plaça. També va suposar que el carrer que anava de l’hostal fins a eixa plaça, l’actual mossén Guillem Volom, es diguera de la mateixa manera. En la presa de possessió del baró 1699, l’última que es redactà en valencià, es diu que el tender d’aleshores era Miquel Mateu. En el segle xix, després de l’abolició dels senyorius, desapareix la tenda del baró. Apareixen altres comerços en la població. Per eixa raó la plaça passa a dir-se de la Tenda Vella. No obstant això, uns pocs anys després, se simplifica eixa denominació i es diu plaça Vella. Així va continuar fins al 1931. L’acta del Ple municipal celebrat per la primera corporació republicana el 2 de maig de 1931 va llevar el nom i va dedicar-la a qui va ser metge de la localitat Leonardo Caballero Anadón. Però el fet que haguera viscut al Camí Reial va fer que en la següent reunió municipal del 9 de maig se li dedicara el tram del carrer on residia. En eixa mateixa reunió plenària es va aprovar donar-li la denominació a la plaça de la Tenda Vella del metge Gómez-Ferrer. Així es va dir-se fins al 1939. Eixe any l’Ajuntament va decidir nomenar-la plaça d’Espanya.

Esta plaça al llarg de la historia ha estat testimoniatge d’esdeveniments històrics. En 1911 va ser el lloc on comença la primera manifestació de dones que s’origina a causa de l’impagament d’impostos del consum del forn de Batiste Mateu Beltrán, situat al carrer Vell. Dos manifestants de la famílai Villalba vivien allí. Eixa familia ho continua fent encara que la casa s’ha refet tota. El forn continua en el mateix lloc, entre el carrer i la plaça. En 1924 es va plantar allí la primera falla de la comarca. Un llibret descobert recentment així ho certifica i per tant ha fet que es deixe de creure que el primer cadafal faller es plantà al Port de Sagunt el 1927. En eixe lloc es va instal•lar el comerç de Constantino Arnau Cambra. Esta familia era coneguda amb el malnom dels “pablanquers”. El seu fill va ser el destacat músic de guitarra hawaiana Daniel Arnau. La botiga va pasar posteriorment al seu fill Enrique Arnau. Finalment continuaria el negoci Salvador Chenovart. Altra tenda destacada en la mateixa plaça que nasqué posteriorment fou la carnisseria de la familia Mateu, coneguts amb el malnom de “Xivano”. Allí dins també hi havia un xicotet supermercat. En els anys 70 es va instal•lar allí la Caixa d’Estalvis de Sagunt, situada anteriorment a la plaça de l’Hostal. Actualment és l’única dependència pública que continua en la plaça. Ara per ara la totalitat de les cases han estat reconstruïdes i reformades. En destaca una per la seua singularitat que pertany a la familia Albiol i que està datada en el segle xix.Finalment cal destacar que l’esmentat lloc és en l’actualitat on s’embolen els bous en la setmana taurina i una de les parts més destacades del recorregut. Malauradament eixa plaça rep un nom que per a res reflectix la història d’este espai i i que no és la denominació tradicional. El cronista oficial de la població ha presentat un informe a l’Ajuntament pel qual sol•licita que es recupere el nom històric de la plaça de la Tenda Vella. Confiem que algún dia eixe prec rigorós i coherent siga una realitat. En mans del poble està l’última decisió.

Des d’allí naix el carrer d’enmig on antigament no hi havia cap entrada principal de casa i no tenia nom. Conduïx a la plaça de la Constitució. De la mateixa plaça naix una altra via que es diu Joanot Martorells. Anteriorment rebia el carrer d’enmig. Allí a una banda es trobaven els corrals de moltes cases de la plaça de la Constitució. Algunes portes recorden la seua antiguitat i en elles està l’any de construcción. L’altra part del carrer sembla sols tenia eres i el garoferal de la baronia. Des d’allí per tant es veia l’hostal de la baronia ja que hi havia cap casa. Actualment el carrer arriba fins a la plaça de Jeroni Monsoriu que tradicionalment s’ha dit de la Carnisesseria o del Forn.