POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Si eixim de la plaça d’Espanya (antiga plaça Vella/Tenda Vella) novament arribem a la plaça de l’Hostal. Des d’allí podem tirar cap al Camí Reial o abaixar per un nou tram de la mateixa via que hui en dia rep el nom del metge Leonardo Caballero Anadón. Arriba fina la segona revoltonada quan comença el carrer de València, el qual desapareix en el pont d’Estivella. Este professional de la medicina va nàixer el 1871 a Terol, a la població del Pobo. Era fill de Mariano Caballero i María Anadon. La seua vocació li va fer estudiar a València on va obtindre el títol en el 1889. Va exercir en diferents localitats fins que el 4 d’agost de 1901 va presentar una sol•licitud a l’Ajuntament d’Estivella. Aleshores va succeir Manuel Sanchis Sivera, pare del gran lletraferit Manuel Sanchis Guarner. En el seu contracte figurava que el seu sou era de 500 pessetes anuals que es pagarien per trimestre. També especificava que realitzaria el servici gratuït a famílies pobres i que auxiliaria amb les quintes i altres menesters municipals. En la sessió extraordinària del 20 d’agost va estar nomenat oficialment per al càrrec que tindria una duració d’un any prorrogable. El metge es va casar amb Rosa Plaza Bellido de València però amb ascendència aragonesa. El pare Salvador Plaza Riz era natural de València però la mare Eulalia Bellido procedia de Monteagudo. El matrimoni va tindre diversos fills. Estos van nàixer a les diverses poblacions on en aquell moment estava destinat el metge. Maria va nàixer a València l’any 1887 el mateix que Concepció, nascuda l’any 1891. Salvador ho va fer a Alepuz el 1891. Carmen nasqué a Villarroya de los Pinares el 1893. L’únic nascut a Estivella va ser Leonardo l’any 1904. Al llarg de tots els anys que va viure a la població es va guanyar l’estima dels veïns i les veïnes. Es coneixen moltes ocasions en les quals va salvar vides i ajudar els més necessitats. Va morir a la seua casa del carrer del camí Reial número 32 el 18 d’agost de 1923 víctima d’una hemorragia cerebral. La seua mort va estar molt sentida a la població. El ple municipal va enviar el següent text de condol: “por quien durante tantos años supo ser mártir de su profesión en este pueblo, atendiendo amable y sinceramente a cuantos confiaron en él sin la menor protesta en los veintitres años que ejerció de médico titular”. L’ajuntament va acordar el 2 de maig de 1931 posar el nom del metge a la tradicional plaça Vella. De seguida va estar conscient que no podia acabar amb el nom tradicional d’aquella via i va preferir en la sessió del 9 de maig corregir la proposta i posar-li eixe nom al tram del carrer del camí Reial on ell havia residit. El seu fill Leonardo Caballero Plaza es va introduir-se en la política en els anys de la República. Va ser elegit primer tinent d’alcalde en el Ple celebrat el 5 de juny de 1931 i així va estar durant la República. En el carrer van estar dos destacades instal•lacions que foren referents de la població. Per una banda el Centre Republicà on provisionalment durant un temps van estar les escoles públiques. El segon establiment fou el “Café Deportivo” de José Bover Vilanova. Era un punt de referència. Allí es posava la taula de la lluita contra el cáncer. Una fotografía de l’arxiu de Vicent F. Valls ens ho recorda.Enfront estava la casa d’una família destacada; els “Pintana”. Ell va ser alcalde de la localitat. També al llarg de carrer hi havia tendes com l’estanc de Salvador Caballero(exa casa i les del costat són de meitat del segle XIX), la carnisseria de “Xivano” o la tenda de la família Correcher (la casa era de meitat del segle XIX). En eixa via encara hi ha vivendes antigues de gran valor. Algunes ensenyen les pedres en les façanes. Altres presenten una façana envellida que ben bé mereixerien ser restaurades. Algun caravista no té res a vore amb les construccions tradicionals. Altres lluits són moderns. Al final de carrer estava la central telefónica de tants records per als estivellencs. També acaba el carrer amb la casa de la família “Julep” on es troba l’escut històric de la població.

L’esmentada denominació del carrer va continuar amb diferents règims i és oficial en l’actualitat. Esta és una bona prova del consens general que ha generat sempre esta figura i del fet que el metge Leonardo Caballero fora estimat per tota la població.