POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
L’hivern suposa l’arribada d’activitats públiques diferents. El calendari festiu no està subjecte a celebracions tan massives ni a actes tan oficials com a l’estiu. Sembla que les festes hi prenen un toc més senzill i íntim. Moltes se n’han diluït. Precisament per eixa raó: per no arrossegar tants participants. També és cert que, en altres casos, no sols s’han mantingudes sinó que han pres actualment una major intensitat. Amb elles vertaderament les nostres poblacions s’acosten més a la història i a la tradició. La seua vitalitat és sinònima del dinamisme i la vivacitat dels pobles.
Els exemples més recents al Camp de Morvedre els tenim en les nombroses activitats a Sant Antoni que s’han realitzat per tot arreu. És el mateix que ha passat recentment amb les de Sant Pau a Benavites o de Sant Blai a Sagunt o Estivella. El fet de celebrar una devoció sens dubte té en primer lloc un valor religiós. Però és molt més. Significa l’acostament a la tradició, entesa en el millor sentit. És veritat que al llarg dels segles els elements tradicionals han estat manipulats per sectors integristes o per l’ultra conservadorisme per al seu benefici.
Tanmateix no és este un argument per rebutjar-la. La festa, per damunt de tot, suposa la pervivència d’un poble i la seua manera de ser. És el punt de trobada entre els habitants d’un municipi, fins i tot per damunt les creences religioses Eixa realitat l’haurien de reconéixer les autoritats de les poblacions, tant les civils com les religioses. No han d’oblidar que les tradicions dels pobles és allò que acaba amb les diferències. Els pobles i les tradicions sobreviuen. Els dirigents estan de pas.
En definitiva, desitgem que mai obliden, aquells que tenen algun tipus de poder, de la importància d’eixes festivitats. Confiem que guarden sempre el respecte que es mereixen, tant elles com els organitzadors i sobretot els habitants dels pobles que les viuen. Així que esta setmana el cas de Sant Blai a Estivella o Sagunt aprofita per defensar les festes de l’hivern i sobretot per no oblidar que són una tradició que cal respectar.