PACTES O PACTISME?
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
La nit del 24 de maig va marcar l’arribada d’un nou temps. Quedaven arraconades les majories absolutes i els dos grans partits rebien un dur castig. Els electors i les electores, independentment del seu vot, van exposar que volien una política diferent. Demanaren un diàleg més intens entre les opcions triades. Digueren que volien el treball comú dels representants elegits i l’augment de la transparència.
Esta setmana arriba l’hora de la veritat i encara resta per saber si els grups polítics han entés el que se’ls va dir el dia de la jornada electoral. En alguns moments sembla que continuen actuant a partir dels seus desitjos particulars. El poble va expressar que volia un sistema pactista, un consens general especialment intens entre les forces progressistes. Tanmateix després d’alçar-nos cada dia amb una notícia relativa a un pacte estem caient en la monotonia, en la successió d’uns capítols que per a res recorden a la il·lusió que es deposità en les urnes. És com si les forces polítiques anteposaren els personalismes als programes. Alguns no entenen que l’alternança entre els partits majoritaris ja no és volguda. Uns altres potser n’han parlat massa precipitadament. S’ha demanat que en el dia a dia hi haja més comunicació. Es vol que es posen en comú les iniciatives i s’ha manifestat que existisca més treball conjunt.
La nostra comarca ha parlat en eixe sentit. Hi ha poques grans majories. L’exemple més clar es troba al cap i casal del Camp de Morvedre. El poble de Sagunt ha demanat pluralitat i consens. Així ho ha fet també a Canet d’en Berenguer i a una destacada part de municipis de les Baronies i les Valls. Per tant no cal buscar els pactes sinó el principi d’un nou sistema basat en el pactisme. La ciutadania demana ser escoltada d’una altra manera. Vol que es deixe de banda els repartiments de parcel·les de poder i les velles formes de fer política. També fuig dels polítics que no saben retirar-se i porten dècades vivint d’eixe treball. Els pactes sempre han existit però el pactisme està per escriure. No ho oblidem. La comarca així ho ha expressat.
