POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El model de la televisió pública genera intenses reflexions entre els sectors polítics. Tots reconeixen, en teoria, que cal evitar la proximitat als governs i assegurar la pluralitat. En el cas valencià, a més, se li afix, un segon raonament: l’ús de la llengua pròpia. En este context, alguns obliden el fet que en l’estat de dret una empresa pública està per a assegurar amb més intensitat els drets vulnerables i els que resulten menys rendibles per a la iniciativa privada. La utilització pública del valencià n’és un exemple. Tot açò hui té sentit plantejar-ho perquè, dins el debat al voltant del futur televisiu valencià, ha sorgit una nova proposta que amaga una realitat: la nostra llengua no disposa d’un mitjà de comunicació que garantisca els drets que les lleis atorguen els seus parlants i a tots aquells que per tindre la condició de valencià són també posseïdors d’eixe ben patrimonial viu.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/