POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

L´arribada del 9 d´octubre és un bon moment per pensar en tot allò que unix els valencians i les valencianes en una història compartida i com a poble diferenciat. Per eixe motiu, en este 2015, és important fer-ho mitjançant el record d´un centenari que va reunir a tots, sense distinció de procedència social i ideologies, al voltant de la reivindicació d´un element fonamental del patrimoni col·lectiu: el monestir del Puig. Un aniversari que ha passat del tot desapercebut entre la societat valenciana i la classe política, malgrat que eixe 20 de juny va convertir-se en el dia que més unit es va mostrar la societat valenciana per molts anys.

El 1915, aquell element patrimonial es trobava en condicions lamentables. El diari La Voz de Valencia va fer una crida a la societat per evitar la seua destrucció. Començà aleshores una campanya de conscienciació entre la població. A la seu del Rat Penat es reuniren moltes entitats per a estudiar-ho. Posteriorment el 18 de setembre el Centre de Cultura Valenciana va organitzar al Paranimf de la Universitat de València un acte reivindicatiu. Allí el president José Martínez Aloy va manifestar que «el Monasterio del Puig es el sitio donde se firmaron las libertades valencianas; fue el fundamento de nuestra grandeza». Una proclama que va encoratjar perquè les poblacions, els governants, l´església i les entitats decidiren d´aplegar-se al Puig. La finalitat era la constitució d´un patronat i el desig de demanar al govern la restauració del que tant significava per al nostre poble. La notícia va tindre ressò en els periòdics de l´Estat i en la classe política de la Cort. Com deia la premsa d´aleshores, l´objectiu era «el patriotico deseo que se restaure el Monasterio del Puig, cuna de nuestra constitución político-social valenciana».

La convocatòria fou existosa del tot. Al voltant d´un centenar d´ajuntaments se´n solidaritzaren i moltes poblacions es desplaçaren a eixa localitat de l´Horta Nord. Quasi 10.000 persones i un miler d´entitats hi estigueren presents, segons alguns testimonis. «Una escogida falange de obispos, diputados a cortes, senadores, hombres de ciencia, literatos, artistas, militares y obreros representando cerca de medio millón de adheridos». La corporació municipal de la localitat va rebre els representants que hi arribaren de tot arreu al llarg del dia per participar de l´acte de la vesprada. De matí va destacar l´entrada de la senyera de Sagunt, rebuda amb tots els honors i acompanyada de les més altes autoritats de la capital del Camp de Morvedre.

Però entre totes les arribades més destacades la que va produir més emocions i consens fou la del Penó de la Conquesta. No era freqüent que isquera de la ciutat de València. En la seua història sols ho havia fet dos vegades. El trajecte és va cobrir amb gran dignitat «la comitiva formada por la guardia municipal, timbales y clarines, el Ayuntamiento con el pendón de la conquista…y una banda tributó honores reales al pendón…». En arribar al Puig fou situada en la part central de l´escenari per a presidir els actes. Allí s´escoltaren les paraules de diferents personalitats: el president de la Diputació Polo de Bernabé, l´alcalde de València Francisco Maestre, el president de Lo Rat Penat Francesc Cantó, el representant de la Joventut Valencianista Josep Maria Bayarri, el representant del Puig Gregorio Sabater, el director de La Voz de Valencia Juan Pérez Lucia com a promotor de l´acte i l´arquebisbe Valeriano Menéndez. Al final de l´acte es va llegir un manifest en el qual es va declarar» damunt de tots els valencians pesa l´obligació particular y original d´atendre a la restauració y conservació del monestir del Puig. De tot modo està lligada la fundació d´aquest monument ab la creació del nostre volgut regne». El més destacable és que s´hi va acordar la creació d´un patronat encarregat d´aconseguir la seua restauració.

Aquella experiència escrita en la història marcà un abans i un després. Des d´eixe moment el projecte col·lectiu de recuperar el monestir del Puig va iniciar-se. La societat valenciana demostrà que unida podia arribar lluny. Va manifestar-se amb els seus símbols més destacats: l´il·lustre Penó de la Conquesta i les nombroses senyeres coronades que compartien també entitats i participants. Enfront tot allò que els separava, i en temps difícils per als territoris perifèrics, València es va demostrar fort, cohesionat i en positiu. Confiem que eixe centenari tan destacat almenys no passe desapercebut este 9 d´octubre. Esperem que des de la mirada a l´espill de la memòria històrica valenciana deprenguem a celebrar el dia dels valencians i de les valencianes amb el mateix esperit que va prevaldre el 1915.

Fuente: http://www.levante-emv.com/