LA ROMERIA DE LA CREU DEL GARBÍ
Oct 22 2015

POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La ermita del Garbí. / FOTO EPDA
La ermita del Garbí. / FOTO EPDA

Cada poble té la seua idiosincràsia i celebra els seus símbols d’una forma determinada. El municipi d’Estivella, al llarg de la seua existència, ha tingut motius i elements per festejar. Però des de finals del segle xviii n’h hagut un que ha estat capaç d’aglutinar les generacions i els sentiments dels veïns i de les veïnes. Es tracta de la Creu del Garbí. Un sentiment religiós que, a més d’espiritualitat, ha contagiat el reconeixement cap als avantpassats que la festejaren i el desig de trobar-se amb el patrimoni natural de la població simbolitzat en la muntanya del Garbí.

El seu origen es remunta al 1787 i concretament al 19 de març d’aquell any . Eixe dia els estivellencs i les estivellenques decidiren de plantar una creu al Garbí. Cada any la família Galbis, promotora de la gesta, va festejar-ho. Després, el 1813, es passà al quart diumenge d’octubre i més avant es va constituir una confraria per a fer-ho. Al voltant de la Creu va créixer una ermita i l’admiració d’un símbol que hi va estar fins al 1887, quan davallà a l’església. Però no va ser eixe motiu perquè s’oblidara la muntanya ni l’ermita. De fet en els anys 90, gràcies a l’Ajuntament, i amb la col·laboració de la Conselleria es va recuperar. També en eixos anys, tot i que la festa es va passar el 1979 a l’agost per referèndum popular, es va recuperar novament la data del quart diumenge d’octubre amb una romeria. La iniciativa del rector José Vicente Calza va triomfar. Són quasi anys 20 anys de fer que l’esperit de la Creu torne a ser a l’ermita. És clar que la creu és un signe religiós propi de cristians. A Estivella, també ho és. Però este diumenge, com cada moment que s’homenatja, serà un punt d’encontre d’un poble que estima, mirant eixe símbol, la seua història i el record dels avantpassats.

En definitiva, este quart diumenge d’octubre Estivella viurà una romeria, amb tanta il·lusió i fervor com la de Benicalaf o d’altres que se celebren a la comarca. Un moment irrepetible que farà que tots aquells que pugen a la muntanya es retroben amb un símbol i alhora hi puguen mirar una de les estampes més meravelloses del Camp de Morvedre…

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/

Add your Comment

Calendario

noviembre 2024
L M X J V S D
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Archivos

UN PORTAL QUE CONTINÚA ABIERTO A TODO EL MUNDO