POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

L’Assemblea de Presidents ha canviat d’ubicació. Esta és una de les notícies més comentades en el món faller, especialment entre aquella part que últimament té la sensibilitat a flor de pell. Per als qui superem la vintena d’anys fallers no ens resulta del tot estrany estar en un altre lloc. Les reunions de presidents de falla estigueren al Centre Cultural Bancaixa i al Palau de la Música. Després tornaren a l’hemicicle. Encara recordem les primeres reunions al Consistori, quan una boira espessa de nicotina embrutava eixe element patrimonial. El primer pensament que ve al cap és de caràcter sentimental. L’organització fallera, com qualsevol entitat destacada de la ciutat, mereix que les seues reunions més destacades es realitzen a l’Hemicicle. Però si a l’aspecte més sensible li seguix una reflexió racional s’entén que la capacitat del recinte malauradament no abasta a acollir tot el col·lectiu faller. És clar que resulta imprudent l’autorització de reunions en llocs que la legislació no permet sobrepassar la capacitat del local públic. Així que és estèril lluitar contra el que no es pot rebatre. Tan sols queda agrair que en temps que s’hi ha fet no ha ocorregut res i que allí se celebren des d’ara els actes més extraordinaris amb un control clar dels assistents. Però quina és la ubicació més possible i real? La primera possibilitat és tindre en compte algun local municipal preparat, amb suficient amplitud i relació amb la festa fallera. En eixe cas no hi ha dubte que el Palau de la Música és el millor preparat. La segona és no perdre la referència del centre històric i intentar la cessió d’algun local relacionat amb la història del món faller. En eixa situació, per exemple, es trobaria l’Ateneu Mercantil. La tercera tal vegada fóra buscar la viabilitat d’un recinte com el Saló de Cristall o el Palu de l’Exposició per no eixir del mateix Ajuntament. Tots dos són municipals i dignes però caldria vore si suficientment còmodes. No obstant això, la solució definitiva passaria per la construcció d’un local propi. Mentrimentres, fins que es trobe la ubicació, cal reflexionar des del cor però sense oblidar que la raó es construïx al cap.

Fuente: http://www.lasnoticiasdejaviermesareig.es/