…JURATS DE FALLA
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Una de les característiques de l’estructura fallera és l’esperit democràtic que es demostra amb
La festa fallera està plagada d’oficis altruistes sense els quals res seria igual. Tots ells creen un ritual més o menys encertat però real. Entre eixes professions està la de jurat de falla o cadafal. Un dels càrrecs més desagraïts. Ho és tant com el d’àrbitre d’una competició. Mai ningú no decidix de felicitar-los ni manifestar el seu agraïment. Ni tan sols quan una comissió és agraciada amb algún premi sol dedicar paraules al jurat. La causalitat d’eixe descontent de faller no és molt simple de descriure. És clar que el primer causant n’és el fet de no obtindre premi, ja que fa que es mostre la insatisfacció per part d’una part del col·lectiu que es troba discriminat. No obstant això, si s’aprofundix una miqueta més, es veu que tot no radica sols en la major o menor formació dels qui ocupen tan destacat com efímer càrrec sinó també en allò que s’avalua i com es fa. Potser els criteris resulten una miqueta estrets davant l’evolució actual del monument faller. Tal vegada caldria valorar nous conceptes. L’originalitat, la creativitat o el sentit artístic no són elements uniformes i es poden mostrar de moltes maneres. L’únic criteri vàlid és que la falla continue sent falla. És a dir cadafal efímer de carrer amb sàtira i formes d’expressió plural que no oblide el seu complement literari i que tinga com a vehicle escrit el valencià. Una definició que almenys des del meu parer s’identifica amb un concepte plural i actualitzat del que ha de ser la falla. A partir d’eixe ample concepte tot ha de ser vàlid. No caldria separar la innovació de les formes tradicionals, ni els monuments de gran format dels més reduïts. Els premis no s’haurien de valorar per metres quadrats de falla construïts ni pel pressupost dedicat. Tal volta el problema és que no s’hauria de premiar. Però eixe és un debat sobre el qual sols poden decidir les comissions i l’Assemblea de Presidents. En definitiva, hi ha molt a reflexionar sobre la realitat dels jurats de falla. En un article passat s’hi parlava de premis. Ara que s’ha obert el debat de jurats, torna a ser este actual, Confiem que es tanque i en la mida del possible que no ho faça en fals.
