POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La història dels pobles és un element essencial que constituïx la seua personalitat. Sense ella difícilment s´entén la manera de ser actual de cada societat. No obstant això, difícilment esta progressa si no tanca el passat i no són superats els conflictes viscuts.

La recent història de l´estat espanyol ha constituït, fins a l´arribada de la transició, un intent constant de superacions frustrades. Els resultats d´esta han estat del tot positius, ja que amb les seues mancançes i defectes, la societat finalment ha crescut en una llibertat i una pau insòlites fins al moment. Tanmateix l´aposta per una convivència pacífica desconeguda fins a eixe temps va fer que s´aparcara en molts casos la justícia necessària per a superar conflictes i víctimes innocents. Però, passats quasi 40 anys des de la vigència de l´actual model polític, la maduresa i la sensatesa de les noves generacions imposa que es faça justícia a tot el que no es va tancar. No es tracta de rescatar el revengisme ni contagiar agressivitat. Tan sols és la necessitat de recuperar aquella part de la història per a superar-la definitivament.

El territori valencià també va haver d´aparcar el tancament de part de la seua història per a consolidar primerament una convivència pacífica. A més, a tota la problemàtica de l´estat s´hi va afegir el conflicte identitari. El debat de reconstruir la realitat d´una societat des de la racionalitat no va existir. Elements aliens a la consciència de «ser poble» van embrutir i embrutar les sensibilitats que fins als anys 70 del segle xx, tot i silenciades, havien conviscut dins el valencianisme.

Entre els episodis que s´hi van tancar en fals va estar el de Miquel Grau. Aquell activista demòcrata que sols pel fet d´enganxar cartells relatius als actes del 9 d´octubre, fou agredit mortalment un 6 d´octubre de 1977 a la plaça dels Cavalls d´Alacant. Va ser tres dies abans de la manifestació més nombrosa i unitària que se celebrà mai al Cap i Casal per demanar l´Estatut. Va suposar la concentració que causà tanta por als elements aliens a la nostra societat. L´espurna política que va marcar la potenciació des de fora del conflicte identitari valencià amb la finalitat de traure rendibilitat partidista. El resultat d´aquella agressió va ser la seua mort a les 20.00 hores del 16 d´octubre. L´assassí d´extrema dreta Miguel Panadero fou detingut. Va estar condemnat a 12 anys encara que el 1982 va rebre l´indult per part del govern. Mentrimentres va refer la seua vida com a procurador a la ciutat de València, la memòria d´aquell militant demòcrata continuà per recuperar-se. Les generacions actuals no coneixen res de qui, si el grup Al Tall no haguera immortalitzat en una cançó, poc quedaria. Resulta trist que un assassí siga una persona respectable i membre d´un col·legi de procuradors mentre que fins ara Miquel Grau no haja rebut el respecte que es mereix per les principals institucions valencianes, recuperades en gran part gràcies a les reivindicacions de militants demòcrates com ell.

El 5 de desembre de 2015, per tant, suposa un pas destacat. Miquel Grau i Gómez és reconegut pel govern valencià amb la Distinció per la defensa dels Drets i la Llibertat. Per fi es tanca una porta que fa que se supere un episodi de la història que mai no havia d´haver existit. La veu d´Al Tall en cantar «Per cridar vull l´Estatut a Miquel assassinaren» i la de tantes altres com la de l´actual diputada Llum Quiñoner Hernàndez que l´acompanyava en eixe instant, van fer que Miquel Grau fóra present 38 anys després de la seua mort. Confiem que el guardó de 2015 faça que no s´esborre eixe personatge de la nostra història i que mai més es produïsca un assassinat perquè qualsevol persona defenga la llibertat i la identitat valenciana.

Fuente: http://www.levante-emv.com/