EL DEBAT MÉS SOLITARI
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Un dels episodis més seguits de les campanyes electorals és el cara a cara entre els dos caps dels partits més votats. Tot i que no va ser este un invent dels primers temps de la nostra democràcia, realment té una tradició ja consolidada. Fou una manera d’acostar el pensament dels principals polítics a la ciutadania, a imitació de les campanyes americanes. Suposava també l’abandonament d’eixos gruixuts expedients amb extenses gràfiques i números que es mostraven a l’audiència en els orígens de la democràcia per demostrar que se sabia tot. Realment els primers debats van ser excessivament estrictes i amb uns temps molt reglats. No obstant això, cal reconéixer, estaven plens d’emoció. L’electorat, votant o no d’eixos partits sabia, que allí es jugava el futur.
Tanmateix un té la sensació que per primera vegada en molts anys ha canviat tot. L’acte del 14 de desembre (dia emblemàtic que recorda a la primera vaga general de 1988 contra el govern de Felipe González) va tindre un gust diferent del d’unes altres convocatòries. Malgrat l’esforç mediàtic per mostrar que era el debat dels debats, es notava que era distint. Tot i que les estrictes pautes d’altres ocasions s’havien rebaixat, el televident no va sentir la proximitat desitjada amb cap polític. Els testimonis d’aquell diàleg van tindre l’ocasió d’escoltar a uns principals que no ho són tant. Era com si se sabera que era un gran patit però que no s’estava davant la gran final, com en unes altres eleccions. Un es va identificar amb el seu paper de president del govern més que com a candidat. L’altre sols estava preocupat per comunicar que era portaveu de l’única oposició possible i que enfront es trobava un participant de la corrupció. Tots dos papers eren perfectament assumibles però tal volta no eren els que hi volia trobar l’audiència.
El resultat d’aquell cara a cara, sens dubte, fou que faltava una final i que esta no serà de dos, encara que així ho desitjaven els dos protagonistes. El debat va demostrar que la soledat de l’estudi amb dos polítics no reflectia la realitat social. Per primera vegada els grans no ho foren tot aquella nit.
