REFLEXIÓ D’UN CORREDOR
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Esta setmana hi escriu un corredor. D’eixos que no sap fer “running” perquè fa més de 30 anys que es posa cada dia les sabatilles i sempre ho ha fet amb la intenció de córrer. Era el verb que existia els anys 80 i el que continua practicant. Aleshores eixa afició esportiva era marginal. Al poble érem casos comptats. Ens situàvem al voltant de la Volta a Peu a Estivella que creà l’associació cultural Arrels. També teníem com a recorreguts referencials l’Albereda del Cap i Casal o els camins del Saler. Córrer al llit del riu Túria era una aventura. En començaven els primers trams però sempre hi havia obres i talls. En aquells moments ens preocupàvem de la salut amb els coneixements que circulaven. Ens preparàvem el nostre calendari de curses populars (quasi gratuïtes), amb unes quantes proves clàssiques. Estaven separades en el temps i permetien recuperar-se d’una a l’altra.
Tota esta reflexió preliminar ve a compte de les grans desgràcies que han succeït recentment a la prova atlètica celebrada a Navaixes. Uns accidents casuals que han de fer pensar. De segur que l’organització ha gestionat amb rigor i que els corredors i les corredores s’han preparat millor que fa 30 anys. La nombrosa participació posa de relleu que l’esport de córrer està de moda. Però alguna cosa no estem fent bé o la podem realitzar millor. Potser els atletes populars ens hem apassionat per la salut, per les marques i pels quilòmetres. Hem pensat a acumular proves i tenim obsessió per la nostra alimentació. Han fet d’este esport una moda i hem volgut estar a l’última moda. Després del que ha passat haurem de tindre clar que estem per a gaudir. Sempre ens hem enganxat a córrer perquè era una pràctica senzilla que es podia practicar en qualsevol lloc i hora. No ho oblidem. No esperem a que la salut passe factura.
El triomf del corredor popular és eixir cada dia sense pensar en infinites proves o en l’alimentació severa. Continuem així. Almenys jo hui en estes primeres hores del matí, quan acabe l’article, em posaré les sabatilles i tornaré a córrer amb la intenció de: disfrutar, cuidar-me i no obsessionar-me.Espere que tu, corredor, ho faces també així.
