POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En l´actualitat l´Església Catòlica és acusada, sense faltar-li raons, de no estar prop de la societat, de no sentir els seus canvis ni de respectar el que diferix de la seua manera de concebre la vida. També es diu que molt sovint es troba més còmoda al costat dels rics i dels poderosos. Les seues riqueses no li deixen acostar-se sincerament des del primer món a la pobresa. Contràriament es creu que els polítics viuen més el dia a dia i entenen la problemàtica social. Se suposa que el fet de ser beneïts per la sobirania popular és una raó poderosa. A més en el cas europeu es pensa que el sentit solidari resulta encara més intens. Tanmateix hi ha raons que fan creure que algunes actituds estan canviant i que s´ha de corregir l´enquil·losada política europea.

La visita del papa Francesc al camp de refugiats de Moria a Lesbos no pot quedar en el buit. Més que un gest és un acte que reflectix el fracàs de la política d´Europa. Emociona vore la jerarquia superior del cristianisme en el lloc que tradicionalment han ocupat missioners o determinades órdens religioses que s´han ubicat al costat de la injustícia. Després de tants anys de lluitar a favor del sentit solidari europeista i de somniar en espai comú per a compartir, les bases de la Unió Europea s´enderroquen per a molts i moltes que han cregut en ella. Resulta incomprensible que passen els mesos i que ningú es veja capaç d´atendre el problema. S´atenen necessitats que poden esperar, es fiscalitzen tot tipus de circumstàncies i polítiques mentrimentres no s´és capaç d´atendre les apremiants necessitats socials. On estan els drets humans internacionals que tant es promogueren des d´Europa? On viu eixe esperit tolerant i acollidor de la vella Europa?

Ha sigut un papa, el cap d´un Estat no democràtic que no és membre de la Unió Europea, el primer a viatjar al cor on està el problema mes fort al qual s’enfronta el continent. Ha anat a tocar la pobresa i no a fer cap visitat oficial. No han hagut himnes, pompositats ni protocol. No sols s´ha estat per a viure la tragèdia sinó per a compartir-la. El fet que s´haja portat fins a l´Estat del Vaticà uns refugiats suposa tot un símbol. És el gest que s´hauria d´imitar des de la Unió Europea cada dia per a fer reals els mínims drets humans.

Les creences espirituals de les persones són individuals. Es pot no compartir la religiositat cristiana i criticar les actitus retrògrades que sovint mostra l´Església, però s´ha de valorar amb intensitat i decisivament l´actitud del papa Francesc. Cal tindre present on ha estat la màxima autoritat del catolicisme. La visita a l´illa grega fa brollar les llàgrimes. Les mateixes que cal llançar a la Unió Europea perquè desperte o es desintegre per a sempre. Si les democràcies europees no són capaces d´escoltar els pobres i assumir les mínimes necessitats vitals que se situen en les seues fronteres, és difícil saber on viu i perquè viu eixa estructura política que es diu Europa.

En definitiva, cal preguntar-se on estem i on volem viure. No aprofita horroritzar-se de les tragèdies, s´ha d´actuar. Les vies democràtiques no es poden frustrar després de tants anys. Ara és el moment de demostrar-ho. Deixem que l´actitud papal ens desperte i ens faça superar els fracassos d´una Europa oficial que viu allunyada de la realitat.

Fuente: http://www.levante-emv.com/