DAVANT LES NOVES ELECCIONS: «VERGONYA CAVALLERS!»
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
L’expressió “vergonya cavallers!” amaga el sentit més genuinament valencià i es referix a l’honradesa tradicional dels valencians i de les valencianes, quan esperen que la persona a la qual es dirigixen reaccione amb respecte i fidelitat i no ho fa.
Hui és el dia en el qual eixa expressió la pronuncien els valencians, valencianes i els espanyols en trobar-se enganyats i manipulats. Ells, fent ús del seu dret, acabaren l’any dient que desitjaven una altra manera de governar. Digueren que no volien saber res de majories. Manifestaren que els partits tradicionals havien de transformar-se i que necessitaven la presència de noves forces polítiques sorgides de la impotència i el desànim. Totes eixes demandes a hores d’ara han trobat resposta: la incapacitat per fer-les reals.
Els polítics sempre han dit que el poble mai no s’enganya i han presumit de respectar les decisions populars. Tanmateix en este moment li han dit a la ciutadania que no pensa bé i que cal expressar-se d’una altra manera. Moltes voltes s’ha dit que la política no escolta la ciutadania. No hi ha prova més evident que esta dissolució de les cambres per no haver-se trobat govern. S’ha demostrat que els vells partits no són capaços d’actualitzar-se i que les noves forces continuen amb les pinzellades dogmàtiques heretades dels partits de sempre.
En definitiva, la desconfiança, el desànim i la impotència dels ciutadans i de les ciutadanes expressats en les urnes han sigut silenciades. Els han faltat el respecte i els han dit que paguen electoralment i econòmicament el que ells havien d’haver arreglat. Si els partits polítics hagueren de pagar econòmicament unes noves eleccions, de segur que no s’haguera arribat a eixe moment. Les eleccions són la festa de la democràcia però hui és moment de dol i frustració. La distància amb els polítics és encara major. Què han deprés dels problemes de cada dia i del que necessita la població? Què poden prometre o aportar? Vergonya cavallers!
