JOSECHU REY DE ARTEAGA I JOSÉ MANUEL IZQUIERDO
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
El traspàs de qui va ser secretari General de JCF José Manuel Izquierdo fa reflexionar amb més intensitat al voltant del seu paper en el món faller i també com a successor d’una altra persona vinculada a la festa difícil d’oblidar: Josechu Rey de Arteaga. Qui escriu estes línies no pot oblidar el bon tracte i l’atenció que li prestaren tots dos a ell i al seu projecte faller. Però no seria suficient eixe fet per a encapçalar un article si a més no servirá per a destacar el gran treball que cadascú, amb el seu estil, prestaren. El nom de Josechu Rey de Arteaga serà recordat pel seu quefer visible i per tot allò que des de l’ombra (molt més del que es pensa) va realitzar en benefici de les tradicions i les festes del Cap i Casal. El seu pas en l’etapa d’Enrique Real com a regidor socialista de festes fou cabdal per a superar enfrontaments i sobretot per a avançar. Tingué la capacitat de realizar canvis en el programa faller sense provocar grans estridències. Realment fou la clau per a tancar la transició al si de les falles. El seu estil personal, que semblava distant, triomfava i feia que les seues propostes no se li discutiren. Va saber portar les assemblees de presidents en un temps en el qual es feien al Centre Cultural d’una entitat bancària. Va convéncer els polítics progressistes i els fallers més tradicionals. Si no va aconseguir-ho sempre, almenys li van deixar fer. Tampoc s’explicaria la recuperació de la festa del Corpus sense la seua presència. Algun dia la ciutat li haurà de fer justícia i confiem li dedicarà el nom d’un carrer. Passà el relleu a José Manuel Izquierdo. Una persona progressista però per damunt de tot un faller. Era atent, amable i treballador. Va estar en el moment de canvi de govern municipal i va saber-ho fer. Sempre pensà en la festa per damunt de tot. La seua retirada fou silenciosa i va continuar treballant per les falles fins al final. En definitiva, en estos moments de canvis i en eixe camí cap a la Unesco és important recordar a persones que posaren el seu treball a disposició de la festa amb el desig que esta avançara i es projectara més enllà. Rey de Artega i Izquierdo són dos exemples a tindre en compte i no oblidar.
