AVL I RACV: CAP A UNA PAU LINGÜÍSTICA
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Esta societat nostra va estar centrada durant molts anys a mostrar els signes identitaris com a elements d’enfrontament. Qualsevol acte d’afirmació valenciana creava conflicte. Tot va sorgir especialment amb la Transició. Aleshores la falta d’autoestima va fer que la intervenció d’interessos foranis portara a la bipolarització més radical. Va sorgir una guerra civil social definida pel conflicte de símbols que fins al moment no eren antònims. En el cas de la llengua pròpia eixa situació es va viure amb més intensitat. Des dels anys 80 alguns ens encabotàrem a demostrar que esta i el poble valien més per la seua unitat que per les seues diferències. Diguérem que podríem fusionar els esforços col·lectius per a fer que avançara l’ús social de la llengua. La resposta no fou entesa totalment perquè molta gent continuava vivint de l’enfrontament. No obstant això, eixe discurs conciliador, batejat aleshores com a tercerviista, va avançar socialment. La constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fou hereva d’eixe esperit de concòrdia. El treball de l’AVL des d’aleshores ha sigut intens i els resultats majors que els esperats. Tanmateix, encara queda un sector que no ha sabut o no ha pogut integrar-se en eixe esforç conjunt de fer créixer la llengua. En estos dies s’escolta que es possible entendre’s. S’ha dit que la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i l’AVL poden arribar a conviure i enriquir-se mútuament. Una notícia del tot positiva per a esta societat i també especialment per als qui des de fa tants anys defenguérem retrobar-nos en el que ens unix.
En definitiva, sembla que ara, després de tant de temps, sí que anem cap a una pau lingüística. Confiem que el desig de trobar-se i enfortir la llengua supere qualsevol desacord. D’eixa pau depén el futur del valencià, el qual sols per ser nostre mereix la nostra estima i protecció, per damunt de qualsevol interés personal. Així que aplaudim eixe camí i esperem amb goig que el valencià no siga un problema sinó una oportunitat de mostrar-nos com a poble unit.
