POR LLUIS M. MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Al llarg dels anys fallers les línies d´este articulista han reivindicat especialment els cadafals infantils. Cal no oblidar que l´espontaneïtat i creativitat de la xicalla va ser una de les pèrdues més lamentables del creixement de la festa. Els xiquets i les xiquetes deixaren de pintar poc en la definició de l´aspecte artístic. Tot es va fer per a ells sense ells. Sortosament eixa concepció a poc a poc s´està canviant fins al punt que cada any més falles infantils empren un nou llenguatge estètic i un contingut més acostat a la infància. Tanmateix és important que, en eixa positiva situació actual, es tinga en compte l´esforç silenciós de persones que estigueren allí, quan quasi ningú estava en eixa sintonia artística. Eixe és el cas de Marc Martell, l´actual nom artístic de Valero Bis. Precisament en estos dies és notícia per haver estat reconegut a l´hemicicle municipal com a primer guanyador del premi de falles innovadores infantils. Un esdeveniment que ben bé aprofita per a fer una reflexió al voltant del significat d´eixe artista en l´evolució de les falles infantils de les últimes dècades.

Valero ha sigut sempre un dibuixant encisat pel món del ninot i el cadafal, però d´una manera diferent i diferenciada. Quan les falles infantils majoritàriament sols vivien del món de Disney, de personatges televisius o en algun cas de l´imaginari de Lladró, es va atrevir a anar més enllà. Va crear una estètica nascuda del pop art i una gamma cromàtica personal. El seu colorit divertit i la forma dels personatges resultaren diferents. Eixe Víctor Valero, iniciat al Carme, va escampar-se a poc a poc per la ciutat. Va deixar modestament una forta empremta per on passava. Els exemples, per esmentar-ne alguns, de Lluís Oliag-Mariola, Manuel Candela-Beatriu Tortosa o Misser Rabassa estan allí. Després vindrien Palleter, Nord Pintor Stolz o Ribesan per dir-ne alguns més. Pel camí va estar la primera falla infantil que va tindre la comissió Universitat Vella–plaça del Patriarca i també la pionera plantada conjunta d´un cadafal gran i infantil allí mateix. També la participació en projectes atípics com la falla del Congrés del Foc situada al mateix claustre el 1995, les mascotes falleres com la Jordaneta o el Patriarquet, la participació en el col·lectiu «No t´expantex», el disseny i dibuixos per a llibrets i publicacions festives o aquell legendari «Punxes» de 1992 creat per ell i realitzat en el taller de Manolo Martín per a la falla Universitat Vella. Un camí intens i variat en el qual ha estat present el seu col·laborador José Palanca.

En tot el que ha protagonitzat este autor ha existit la sensibilitat extrema, la preocupació social i l´estima pels més menuts. Una tasca que ha realitzat amb modèstia, en silenci però xafant intensament. Vore un cadafal de Marc Martell és sentir un espai d´art efímer al qual no falta cap detall. La cura de la cartelleria, la fitxa tècnica, els objectes més diminuts, la utilització de materials diversos, des de la tela a elements reciclats fan del seu estil un conjunt amb una estètica pròpia.

En definitiva, una trajectòria com la de Víctor Valero /Marc Martell s´ha de tindre en compte per a a entendre el panorama actual. Sense el seu esforç i dedicació no estaríem on estem. Així que és just reconéixer i no oblidar un dels grans d´eixes falles infantils de les darreres dècades. Un artista que ja es pot considerar mestre per la seua trajectòria. Un mestre silenciós que principalment ha parlat amb la seua obra. Un obra que ja forma part de la saba de les noves generacions.Un saba difícil d´oblidar.

Fuente: http://www.levante-emv.com/