POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Esta setmana el Museu Faller ha estat reconegut com a tal per la Generalitat. No és una simple anècdota ni un acte electoralista. El ninot de falla ha passat a ser des d’ara un element artístic amb reconeixement oficial. Algunes persones com Josep Alarte, José Alcañiz o Alfredo Solaz, lluitaren per fer real un projecte museístic que pocs valoraven. També la incansable Associació d’Estudis Fallers intentà fer entendre el destacat significat cultural dels ninots. Els tres volums del “Ninot del Foc” i una guia en són els grans exponents. Però la realitat és que, malgrat els diversos esforços, alguns estèrils i altres eficaços, este estava per reconéixer. Era considerat un reclam turístic més que una col·lecció d’art efímer de gran valor.
En estos moments l’arribada de la figura legal de museu significa una gran responsabilitat i sobretot la possibilitat de superar les grans mancances que presenta. El seu recorregut no ha de ser un gran laberint d’entrades i eixides sense orde. Ha de tindre major extensió i més espai expositiu. Necessita un millor suport didàctic amb mitjans audiovisuals i interactius. Cal una major dedicació a les visites escolars amb tallers actualitzats i la introducció del món de l’animació. Els artistes fallers han d’estar reconeguts d’una manera més clara. No pot tindre més protagonisme la figura de la fallera major que la de l’artesà de la festa.
A hores d’ara existix legalment un nou museu però resta per portar-lo al segle xxi. Un repte complex en estos temps de crisi. Un objectiu que poques persones poden posar en marxa com l’actual director Gil-Manuel Hernàndez. Este professor universitari, fet a la lluita de fons i al treball constant, ha passat gran part de la seua vida dedicat a la dignificació de la festa. Uns ingredients que li donen la capacitat suficient per a demostrar la potencialitat d’un museu que encara resta per descobrir. En definitiva, el Museu Faller ha arribat legalment. Cal confiar que este siga l’inici d’un nou camí per al ple reconeixement del ninot com a element artístic de gran valor.