EL FUTUR DE LES CORTS D’HONOR
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
En estos dies és notícia la normativa per a l’elecció de les corts d’honor i les falleres majors. És un debat positiu que aprofitarà per a arribar consensuadament a una revisió del que fins ara era el sistema de l’elecció. Sembla que se simplificaran els jurats i que l’Assemblea tindrà més poder decisori. Però en tota la reflexió hi ha un tema aparcat al voltant del qual caldria també reflexionar: la funció de les corts d’honor en el segle xxi.
No es tracta de menysprear el paper que tenen. No són simples acompanyants sinó un suport destacat de l’activitat de les falleres majors. Tanmateix cal repensar el seu significat. Es pot estudiar que siguen una representació real de la geografia festera composta de sectors. És a dir que eixe grup d’acompanyants simbolitze vertaderament les àrees falleres del Cap i Casal. És clar que eixe fet significa augmentar la cort i no és massa viable. No obstant això, la ciutat es pot subdividir en tretze zones falleres, de manera que en cadascuna estiga inclosa un conjunt de sectors. Cada membre de la cort hauria de ser necessàriament d’una d’estes. Tal vegada eixe debat encara és utòpic. Ara per ara els sectors i les comissions no s’han plantejat el fe de donar eixe significat simbòlic a les corts.
Mentrimentres el que resulta factible és plantejar-se si vertaderament resulta essencial que una cort tinga dotze components o si este nombre pot simplificar-se o adaptar-se als nous temps. Per què no fer que en siguen 6 i que estes estiguen recolzades per un acompanyant? Les parelles també poden ser un bon suport per a reconéixer la grandesa de les falleres majors com a grans ambaixadores de la festa. Suposaria la participació igualitària dels dos sexes en les falles.
En definitiva, l’article d’esta setmana va d’elucubracions i propostes. No són més que possibilitats i sobretot el desig de motivar el món faller perquè reflexione del que vol que siguen les corts d’honor. És moment per a pensar-ho en calma i sobretot no oblidar que també les corts existixen i necessiten renovar-se.
