POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Hi ha una lletania que es repetix cíclicament entre el món faller: la sol·licitud d’un congrés. Sembla que en demanar-se es defén l’autonomia del col·lectiu i la manera de fer de les falleres i els fallers. És clar que resulta del tot positiu que es potencie i recorde la capacitat d’actuar d’este grup fester. Però també és veritat que no sempre és la solució per als problemes ni ajuda a millorar les falles.
Un congrés és un espai d’anàlisi festiva. Aprofita per a repassar tot allò que s’ha fet inservible amb el pas dels anys. Ajuda a incloure aspectes o normes que contribuïxen a millorar el funcionament dels organismes fallers. Tanmateix cal reconéixer que en alguns moments les reflexions generades són estèrils i generen grans esforços que no arriben a bon port. Per eixe motiu, abans d’arribar a eixa sol·licitud, cal que el col·lectiu es pregunte perquè cal fer-lo i si els seus resultats poden superar les expectatives en ell dipositades. En el cas que les motivacions són poderoses perquè s’han quedat inservibles molts articles o per la imperiosa necessitat d’incorporar-ne unes altres, la demanda del congrés està més que justificada. Però tal volta en determinades ocasions les modificacions puntuals o l’adaptació als nous temps es poden fer amb fórmules més ràpides i profitoses. No es tracta d’acabar amb l’esperit democràtic de les falles sinó de transformar, des de la participació i el consens, sense arribar de forma obligada al costós sistema d’un congrés. La festa necessita l’energia voluntariosa de fallers i falleres. Cada vegada que es posa en marxa un congrés, moltes de les forces necessàries per a altres projectes es deixen perdre en eixe intent.
En definitiva les falles són sobiranes. Poden aspirar a fer congressos, quan ho necessiten, però no poden sol·licitar-los per costum cíclic. S’ha de tindre en compte que els treballs congressuals no sempre donen els fruits esperats. Valorar la seua celebració amb trellat i des del pensament en el cap més que en el cor són bones qualitats. Hi ha més portes que les d’un congrés per a actualitzar la festa.