POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Els episodis ocorreguts estos dies en el socialisme espanyol, els quals han arribat fins a la dimissió del seu secretari general, són preocupants. Es té la sensació que en els sectors enfrontats es barregen idees poc uniformes. No sols ve determinat pel suport o no dels seus dirigents a un govern del Partit Popular sinó per la manera d´interpretar la política que uns i altres mantenen. El paper jugat per les federacions, o pels antics líders que no saben retirar-se, indica que el partit està patint una greu crisi però que a més necessita profundes transformacions. Uns canvis que no sols han d´afectar el principal partit de l´oposició. Seria una lectura molt superficial el fet de pensar que allò ocorregut és un exclusiu problema del PSOE.

Si es retrocedix en el temps, i es recorda el naixement del moviment 15M, es comprova que les persones isqueren al carrer perquè es fartaren dels models polítics imperants. Cridaren contra el sistema tradicional de partits. Clamaren per una participació més transparent i efectiva en la resolució de problemes socials. El naixement de noves forces polítiques és el resultat d´aquells improvisats i heterodoxos crits (potser estes ho obliden, quan també posen en marxa algunes de les actituds viciades dels vells partits). La realitat és que aquells ciutadans i aquelles ciutadanes que xafaren les places espontàniament digueren que el sistema polític i l´organització interna dels partits era inservible.

Els continus casos de fraus, estafes i escàndols del PP no demostren més que la maquinària està obsoleta i permet que la corrupció s´insta·le còmodament. La lluita de poder en el PSOE posa èmfasi en el fet que l´estructura de l´Estat cal actualitzar-la i que hi ha una gran distància entre militants, barons i dirigents. Alguna cosa està passant quan les reaccions arbitràries i autoritàries del defenestrat cap socialista sols han estat contestades pels barons i la vella guàrdia, i no pels simpatitzants i militants. És una demostració que l´estructura de partit i les seues vies normals de comunicació no funcionen.

La caiguda de hui dins del socialisme crea una ferida nascuda de la deficiència del sistema polític. No es cura amb tirites que acabaran per caure. No hi ha prou amb tapar-les. Demanda una revisió profunda dels partits per a afrontar nous reptes. La retirada de Pedro Sánchez de segur hui alegra el Partit Popular, encara que no ho manifeste. Però, si no deprén la lliçó, potser demà la caiguda siga també la seua. Les resolucions judicials dels múltiples pleits, en els quals estan incursos membres de la força conservadora, poden tindre conseqüències que encara no s´endivinen hui. Tal vegada en alguns casos tan intenses i dures com les que han obligat a la dimissió de Pedro Sánchez.

En definitiva, la greu caiguda del PSOE no és simplement un problema concret. És la malaltia d´un sistema polític que necessita transformar-se amb radicalitat des del consens. Este bac és el dolor de l´estat espanyol. La cura és intensa i col·lectiva. En ella han d´estar també presents els polítics nou vinguts i aquells vells que no saben retirar-se. Sols naixerà quan la classe política escolte la veu clara de la ciutadania. Confiem que ho faça prompte abans que la crisi siga més profunda i l´eixida més estreta i complexa.

Fuente: http://www.levante-emv.com/o