POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Passat el 9 d’octubre, i amb el relax que infon un dia de festa al bell mig de la setmana, és un bon moment per a reflexionar al voltant de la nostra bandera comarcal més antiga. Es tracta de la Senyera de Sagunt. Un símbol que, amb dignitat, s’ha guardat al llarg dels segles. Ha sigut estimat per moltes generacions de saguntins i saguntines que li guardaven honors. No obstant això, feia anys que la seua utilització es diluïa en l’oblit. Potser les autoritats pensàvem que el seu reconeixement era una ofensa a la Reial Senyera com a bandera autonòmica. Ha sigut, per tant, un altre element patrimonial que la ciutadania saguntina no ha sabut valorar. La nova corporació es va mostrar més sensible davant eixe tema. De fet l’any passat el 9 d’octubre fou traslladada des de l’Ajuntament fins a l’acte institucional. Enguany ha tornat a fer-ho. És un gest que cal aplaudir. Però, ara, quan sembla que el ritual pot tindre continuïtat, és moment ja d’establir un protocol que no li faça perdre el gran simbolisme que té. En primer lloc, caldria definir la seua eixida de l’Ajuntament.

Les cròniques antigues descriuen la seua baixada pel balcó municipal. Pot recuperar-se o no eixe ritu però almenys contemplar-ho com una possibilitat. Un altre aspecte a tindre en compte és el trajecte. Podria fer-se més llarg perquè passarà per algun carrer més de la població. Però més que l’extensió el que caldria dignificar és l’espai que recorre. No poden eixir les Senyeres entre parades del mercat medieval que l’ignoren. Per molt bonic i consolidat que siga este cal separar els dos esdeveniments. Finalment un altre punt a destacar és l’organització del seguici oficial. La incorporació del món faller és important però també caldria eixamplar la invitació a entitats del municipi. A més es necessitaria que l’acte fóra una miqueta més formal pel que fa a l’organització de les persones que porten les banderes. En definitiva, eixes i unes altres qüestions protocol·làries haurien de plantejar-se per a donar llarga vida a esta tradició que ens acosta a la nostra història i als nostres símbols patrimonials. Ara és el moment i el temps adequat per a fer-ho.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/