POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La festa de les falles sortosament és molt dinàmica. Una actitud que es demostra en la gestió i en les convocatòries falleres. El presidencialisme es respecta però en una reunió fallera cap de tot: des de grans lloances als seus gestors fins a les oposicions més dures a activitats concretes.

Eixa és la realitat de l´assemblearisme faller on l´esperit democràtic que presidix cada aplec de fallers i falleres fa que tot es puga fer i desfer en no res.

En eixe sentit, l´apertura estos dies d´un debat faller, amb l´objectiu d´aplicar determinat articulat de l´esmentat Reglament, el referit a la reprovació, és una continuació del peculiar funcionament de la gestió col·lectiva de la festa. El que crida l´atenció, encara que no siga novetat, és que els representants de les falles sols recorden la norma de normes, el reglament, en determinats moments. Passa el mateix que amb Santa Bàrbera que sols es pensa amb ella quan trona, o en este cas quan es vol provocar una tronada.

No és moment de desenrotllar la causalitat real que han motivat una reprovació, a la qual sempre cal respectar per estar recollida en el Reglament Faller. Tampoc és este el fòrum ni l´articulista indicat per a exposar-ho. Però si és l´hora de mostrar la tristor que genera este acte en una data tan pròxima al 28 de novembre, dia d´inici de la reunió del comité de la Unesco que se celebrarà a Adís-Abeba.

Es també l´instant per a interrogar-se fins a quin punt s´estimen les falles no sols de cor sinó a més amb el cap.

Està a punt d´obrir-se la reunió de la Unesco a Etiòpia, on pot proclamar la festa fallera com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un esdeveniment històric en el qual cal reconéixer el gran esforç realitzat des de les passades juntes directives de JCF fins a l´actual.

Eixe gojós fet convida el món faller a mostrar-se unit i a sentir orgull d´una festa que s´ha creat de generació en generació. Demostra que les falles són un potencial patrimonial que ha sigut possible mantindre´s sols per les falleres i els fallers. Una situació il·lusionant i històrica que ha d´ajudar a reconéixer tot el que agermana i a pensar en un futur prometedor. Per totes eixes raons resulta trist que en un context tan singular sorgisca una reprovació. Una possibilitat legítima i respectuosa però que sens dubte no mostra la imatge cohesionada de la festa fallera davant el possible nomenament de la Unesco.

Potser les motivacions siguen justes i hi haja necessitat de mostrar un malestar. Sols els problemes se solucionen mostrant allò que crea desacords. Però calia arribar a esta situació en la setmana del 28 de novembre de 2016?

En definitiva benvingut el debat, l´aplicació del reglament i el fet que es mostre públicament qualsevol tipus de malestar faller. Tots tres ajuden a resoldre situacions i a enfortir de la festa. Però pensem si era necessari intensificar-ho, d´esta manera tan insòlita, en la setmana de les falles i la Unesco. Causa tristor que en un moment tan gran el col·lectiu faller es mostre fragmentat encara que al final d´eixa divisió puguen resultar reforçades les falles. Preguntem-nos hui fins on estimem la festa.

Pensem si el Llibre Faller i el protocol faller són essencials en la vida i activitat dels nostres casals. Després, des de la llibertat de la nostra decisió i des del respecte a l´altre que és faller i fallera com nosaltres, actuem amb la idea que les falles sempre han de guanyar per damunt de les nostres opinions personals. Si ho fem així, de segur que d´esta setmana eixirà un futur prometedor per a les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No oblidem que la festa la vivim de cor però la construïm des del sentiment i el cap.

Fuente: http://www.levante-emv.com/