POR LLUÍS MARIA MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El debat de la normativa protocol·lària de les falleres està portant a una reflexió al voltant del tractament de la dona en la festa. No es tracta de llançar menyspreus radicalitzats des de fora. Tampoc no suposa una actitud defensiva dels protagonistes de les falles cap als parers que es llancen des de l’exterior. Però sí que és un bon moment per a pensar quin paper juga la dona dins del món faller. El primer que cal dir és que actualment es troba integrada en igualtat de condicions que l’home. No obstant això, també és veritat que no fa tant de temps no era així. Cal recordar l’existència de les comissions femenines apartades de les juntes directives. El camí per a aconseguir-ho no ha estat curt. Quan la dona ja estava integrada en les decisions socials, encara no era excessivament normal l’entrada del sexe femení en el govern del Casal. Pel que fa a la consideració de la dona com a element de representació de la festivitat cal dir que esta és considerada en el més alt nivell. Tanmateix, tal vegada el faller, pel seu destacat apassionament, no és conscient que s’ha de tractar també com a una persona en una societat d’iguals. En eixe sentit és important que els gestos i les titulacions honorífiques no constituïsquen una discriminació respecte a l’altre sexe. El cas més exemplificador és el tractament de senyoreta. Quan la societat i fins i tot el DNI rebutja que una persona siga identificada pel seu estat civil, encara les falleres són conegudes com a senyoretes. La titulació de senyoret, entesa com a home fadrí, s’ha extingit. Així que no té trellat continuar amb la denominació de senyoreta. Algú dirà que és una tradició consolidada i difícil de trencar. Potser els mateixos que pensaven que mai el sexe femení tindria presència en la directiva de Junta Central Fallera o d’una comissió. En definitiva, la dona és ben valorada i considerada en la festa. Està ben integrada en la seua gestió (tant de bo que encara ho fóra més!). Però eixa raó no és excusa perquè també s’evolucione en la utilització del vocabulari i del tractament protocol·lari amb la intenció que es faça la festa més igualitària, la qual cosa ja ho és, sinó que a més ho parega millor.

Fuente: https://lasnoticiasdejaviermesareigcom.com/