POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Fa unes setmanes era notícia la vinguda a la comarca dels representants municipals d’Ojos Negros. En esta setmana comencen els actes del centenari de la siderúrgica saguntina. Tots dos són esdeveniments que fa pensar en la pluralitat i en la riquesa que oferix el Camp de Morvedre. Hi ha una llarga i antiga història però també una altra més recent que en pertany ja a la memòria.
Potser eixes paraules quedarien buides o sonarien a simple literatura. Perquè tot açò és difícil d’entendre totalment si no s’ha viatjat fins a Ojos Negros i concretament al barri de Sierra Menera. L’arribada des de les terres aragoneses frontereres a Guadalajara resulta sorprenent. Perduts en el trajecte el paisatge mediterrani i deixant a banda el territori pedregós de Rodenas, s’inicia un camí que no sembla porte cap a un paratge tan nostre i alhora tan llunyà. De sobte canvia i apareixen a poc a construccions que resulten familiars. Són cases i carrers que recorden al que seria el primer port de Sagunt. Emergixen els barris de: “Relojería”, “Hospital”, “Centro”, “Gerencia”, “Estación” i “Casas de Manolo”. Un se sent com traslladat en el temps i sobretot en l’espai. Eixa pregunta que a vegades sorgix, quan es mira el Port de Sagunt i es pensa com seria en el seu temps original, troba resposta en observar tot aquell medi. Més encara quan es continua el camí fins a les mines, en este moment mudes, però que expressen perfectament la veu d’un temps anterior. Descobrir les construccions industrials, les ferides de les muntanyes o unes enrunades cases d’obrers abandonades ara entre vegetació i vigilades des dels molins de vents moderns, fa entendre millor el passat.
En definitiva la celebració de l’aniversari de la siderúrgica saguntina és una bona fita per a reflexionar però també per a retrobar-se amb uns orígens nostres que ens remunten a una terra amb història compartida d’obrers, trens i mineral. Un viatge cap allà del tot recomanable per als habitants de la nostra comarca amb la intenció de redescobrir-nos en una terra estranya que també és una miqueta nostra.