POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Amb l´arribada de l´alba rep la notícia del traspàs de Francisco Gil Gandía. Mai ha deixat d´impressionar-me la personalíssima manera de ser d´este canonge amb el qual vaig compartir amistat. Així que el seu final em fa recordar la nostra relació i una estima compartida per una comarca que a tots dos ens enlluerna.

Ningú pot negar que fou una persona entregada a la religió, apassionada de la cultura, de la història i del patrimoni. Li preocupava el passat de la seua terra. Segons conta, fou el promotor de la idea que el retrat del rei Felip V fóra posat boca avall a Xàtiva. No sé si allí serà recordat per eixa anècdota, no obstant això de segur que l´arxiu parroquial de Cortes d´Arenós encara té present com el va organitzar.

Tampoc l´església de Vinalesa oblidarà el destacat treball que va realitzar perquè es restaurara el seu campanar. Ni el temple de la Santa Creu del barri del Carme deixarà de valorar tot el que va fer perquè la ciutat tinguera en compte la situació lamentable en la qual es trobava.

Gil Gandía va acabar de canonge perquè es mereixia estar al cor de la seu metropolitana, un dels exponents històrics de l´església valenciana. Tanmateix, cal no oblidar que fou un retir daurat que li va oferir l´arquebisbe Garcia-Gasco amb el qual no acabava de congeniar. No és fàcil que l´església entenga a figures tan personals com Francisco Gandia, sempre disposta a dir la veritat i a viure amb passió la defensa de la terra i el patrimoni valencià.

El fill de Don Paco

Però arribat a este punt, i amb el desig de recordar l´estimat Gil Gandía, és moment també de valorar eixe home que estimava el poble d´Algímia d´Alfara, i la comarca del Camp de Morvedre. Era Fill de Francisco Gil Senís i Maria Gandia Ferri. Son pare era otorinolaringòleg i conegut al poble com «don Paco».

La família procedia de Castelnovo, com ben bé arreplega el cronista i amic Helios Borja. El progenitor fou aquell atrevit personatge que hi instal·là un cine de 1940-45. El seu fill també va eixir atrevit i, com son pare, va ser un gran amant d´Algímia d´Alfara, el poble on descansarà des d´ara.

La història de la comarca

Recorde com es preocupava de tot el que era la història de la comarca i de les publicacions que traïen a la llum relacionades amb els pobles. Era seguidor de la revista Braçal del Centre d´Estudis del Camp de Morvedre.Mantinc a la memòria la primera vegada que vaig tindre contacte personal amb ell. Era a última hora de la vesprada dels anys 90, en plena celebració de l´Any Cultural dels Joans.

Es va passar per l´ajuntament d´Estivella per a sol·licitar les publicacions que s´havien realitzat. El rebérem l´alcalde Robert Renau i jo. Poguérem proporcionar-li tot el que ens demanà.

Des d´aleshores no vaig perdre el contacte amb el qui ha sigut company i col·lega com a col·laborador en el Levante-EMV. En més d´una ocasió ha dedicat les seues línies a les publicacions del Camp de Morvedre i ha nomenat alguns dels meus llibres.

Li agradava tindre´ls. Quan li´ls feia arribar, li faltava temps per a telefonar-me i agrair-m´ho. Suposava una bona oportunitat per a raonar de tot el que ens preocupava de la nostra comarca i del patrimoni.En estos moments, pense que serà recordat per la premsa pels interessants articles històrics i pel pas per les destinacions religioses.

Però m´agradaria que no s´oblidara la seua estima per Algímia d´Alfara i l´admiració que sempre va sentir per la nostra estimada comarca compartida: el Camp de Morvedre.

Descanse en pau el fill de «Don Paco».

Fuente: http://www.levante-emv.com/