PER LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Estos dies de confinament, durs i tristos, han sigut una bona teràpia per a entendre les necessitats de la societat. Entre tots els descobriments de la reclusió forçosa, ha paregut, sense ser esperada, una oferta exitosa de la cadena pública valenciana: les misses en valencià. Més de 30 anys de televisió pròpia no havien aprofitat per a entendre que els oficis religiosos, en un estat laic, podrien ser un servici públic amb demanda i una manera de potenciar l’ús social del valencià. Canal 9, malgrat la gestió d’un govern popular amb pinzellades cristianes, no ho va tindre en compte. Però tampoc À Punt, nascuda amb la idea de superar les errades de RTVV, havia pensat fins ara que retransmetre un ofici religiós no fa confessional a una televisió pública, com emetre un esdeveniment futbolístic no la convertix en un canal esportiu.

Vivim en un estat on en el conscient i en el subconscient d’una part de la població no s’ha assumit que el laïcisme obliga a tots i a totes a ser més respectuosos. Queda un llarg camí a recórrer. Per eixe motiu les reflexions i propostes d’entitats, com per exemple València Laica, sempre són interessants. Tanmateix, sense oblidar-ho, cal dir que una missa en valencià o qualsevol acte d’una confessió religiosa en la televisió pública valenciana no significa un retrocés en la modernització de la societat valenciana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una entitat pública reconeguda per l’Estatut, ha redactat textos litúrgics sense que la seua intenció haja estat declarar-se un organisme confessional.

Fuente: https://www.levante-emv.com/