POR LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D´ESTIVELLA (VALENCIA)

En estes pàgines tristes que vivim, molts ens trobem amb els sentiments a flor de pell. Volem justícia on no la veem. Sentim una gran tristor i frustració. Em veig trist perquè després d´ensenyar a les meues filles que hi havia un temps de televisió única a blanc negre i que no n´existia una en valencià, veig que malauradament una part d´aquell món torna. Em considere frustrat perquè no sempre es fa real l´estat democràtic, social i de dret reconegut per la Constitució. Un preàmbul que no sols parla de pluralisme o drets socials sinó que obliga que tots els gestors públics responguen per igual a la justícia quan no complixen les seues obligacions. En eixe context, depriment en el terreny personal i frustrant com a ciutadà, la paraula perdó, tot i que no se sovinteja, no és prou. Quan un amic o una amiga et demana disculpes tu les acceptes i l´abraces. Si un polític diu que s´ha enganyat o que t´ha enganyat tu ho agraïxes però demanes responsabilitats.

Arran de tot això, les declaracions a la nostra comarca de l´alcalde de Canet resulten en part, sols en part, consoladores. En un context en el qual el vicepresident del consell demana perdó amb una mà mentre amb l´altra tanca la persiana de RTVV, les paraules de Leandro Benito superen positivament els seus col•legues polítics en criticar Zaplana i Camps. Malauradament, per als que creguem en l´estat de dret no són suficients. El fet de gestionar suposa tindre esperit autocrític però també obrar davant les dolentes actuacions. No sols s´ha de dir que els companys de partit han fallat també s´ha de demanar que es fiscalitzen les errades. Amb el fet de votar a favor del tancament manat pel partit no s´acaba el problema.

En esta situació, en la qual alguns pensen que el problema s´arregla tancant Nou Televisió, és normal que la ciutadania demane també respostes contra la corrupció. Té dret a fer-ho i que es conteste amb una resposta efectiva. Els governants responsablement han d´aplicar la justícia als seus corruptes. Han de pagar els plats trencats que nosaltres comprarem. Han de mantindre eixa televisió que els donàrem perquè la gestionaren i no la malbarataren. Els ciutadans i les ciutadanes pregunten: “Esta qui la paga?”. I sobretot desitgen que els actuals gestors públics contesten: “Esta la pague jo”.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/