PER LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

Hi ha diversos qualificatius que definixen ben bé la manera d’actuar del poble valencià. Entre ells una n’és el de conformista. Davant l’adversitat, tira avant i s’acontenta de tota xicoteta alegria que li cau. Açò no ve de nou perquè fa 100 anys ja era així. A tall d’exemple, es pot dir que un alcalde de la ciutat, el comte de Salvatierra Francisco Maestre Laborde-Boix, fou nomenat governador civil de Barcelona i la societat es va posar tan contenta com si fora president del govern. Poc podia sospitar-se que moriria assassinat al Grau el 1920. La veritat és que el país no marxava massa bé. Tanmateix els valencians i valencianes s’acontentaren el 1919 amb el bon oratge del Nadal i especialment amb el fet que el tercer premi de la loteria del 22 de desembre tocara íntegrament a Torrent i esguitara al Cap i Casal. La festa fou tan gran com si hi haguera caigut la grossa. L’administració de loteria de Domingo Andreu Vidal, situada a Torrent, va vendre íntegrament l’11.507. Ja hi havia tocat el primer premi de 30.000 pessetes el 21 d’octubre del 1918. Tanmateix, quan ix un premi de Nadal i es repartixen 2 milions de pessetes, l’alegria és major. A més, com que el propietari fou agraciat amb 20.000 pessetes, la il·lusio va ser immensa.

Aquell premi va estar molt escampat. El comerç de la localitat fou agraciat. El propietari de la fàbrica de conserves Crescencio Carratalà va repartir-la entre amics i treballadors. Rosendo Simó (a) Chimbo va fer partícips als clients de la seua botiga o Constancio Bertel la repartí entre els dependents i la família.

La premsa va tindre també la seua alegria. El repartidor de diaris, corresponsal del Diario de Valencia i venedor de loteria Manuel Bosch havia comprat en l’administració dos dècims. Era una persona afortunada, ja que per juny li havien tocat 6.000 mil pessetes i ara 4.000 pessetes. En esta ocasió, n’havia fet 150 participacions. La major se la va quedar el jove metge Soler Burgos, al qual li van tocar 10.000 pessetes.

La població en general d’eixe poble de l’Horta fou afavorida. Els venedors ambulants Vicente Sobrecases i Manuel Bosch escamparen moltes participacions. Alguns veïns i algunes veïnes es feren populars perquè realitzaren declaracions a la premsa. La velleta coneguda per la Rura va guanyar 300 duros i es posà a plorar. Arturo Mora Arenes va ser agraciat amb 4.000 «pesetejas» perquè a més va estar afavorit amb una aproximació i dos centenes. Va dir que convidaria a tots a i a totes paella. José Castellote va guanyar 200.000 pessetes repartides amb els pares.

La sort arribà a la ciutat de València, ja que el loter estava vinculat amb la capital. La dona, Carmen Moret, tenia una parada de ferro vell al voltant de la Llotja i era una persona coneguda. Les persones agraciades foren les que compraren en el quiosc de Sant Martí. Destacà el funcionari de duanes Luis Lizo. No sols va adquirir un dècim en el quiosc sinó que després, en la mateixa població de Torrent, va comprar una participació de 10 pessetes. En total, li van correspondre 220.000 pessetes. Un altre premiat, encara que menor, fou el rellotger del carrer de la Mar, el Sr. López. Li van tocar 2.000 pessetes.

Aquell premi viatjà fins Xèrica. Un amic del loter li va regalar oli de la població i este li va donar una participació. Aquell regal li va suposar 12.000 pessetes al xericà Jerónimo López.

En definitiva, el tercer premi va repartir molta felicitat, més que el bitllet del primer premi, el qual fou a parar a Madrid, al subdirector del County Bank Antonio Saez Fernández Casasiego. En total, al voltant de 400 famílies van alegrar-se amb del tercer premi. Hui, cent anys després, l’esdeveniment s’ha oblidat i eixe número està en una administració d’Extremadura. Però cal confiar que el 22 de desembre, si toca en terres valencianes, encara que siga el tercer premi, torne a repartir tanta alegria com en aquell any d’incerteses de 1919.

Fuente: https://www.levante-emv.com/