POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El malestar i la tristor intensa s´han apoderat de l´estat espanyol i Catalunya. La ciutadania espanyola està descontenta. Ha eixit als carrers i balcons amb banderes. Una part del poble català que ha actuat pacíficament, encara que no tinguera el suport de la legalitat de l´estat, ha sigut en molts casos agredit violentament per les forces policials. El govern Rajoy sols ha apel·lat a la norma i no ha buscat el diàleg per a superar els conflictes. Mentrimentres Puigdemont s´ha obsessionat amb un full de ruta en el que sols cap una majoria del poble català i s´oblida de la resta de majories que també són Catalunya.

Davant eixa decepció generalitzada, en la qual cap agent sembla cedir davant d´altre, semblava que només una institució podria actuar de mediadora. Aquella que un 23-F va assumir que, a més de la unitat d´Espanya, està la convivència pacífica dels hòmens i les dones del territori espanyol per damunt de les discrepàncies. En estos 40 anys eixe ha estat el paper de la corona. No sols ha actuat de potenciadora de la política dels governs democràtics sinó que ha sabut fer de moderadora de les institucions i s´ha convertit en el punt d´unió davant els conflictes. Així que, en este context tan radicalitzat, calia esperar que el rei anara més enllà, com un dia ho va fer el seu antecessor.

Tanmateix el discurs reial de la nit del 3 d´octubre no ho va fer. Les paraules dedicades a les persones que han incomplit la llei poden ser certes però no noves. La descripció dels esdeveniments va coincidir íntegrament amb la interpretació realitzada pel govern espanyol. És clar, que la Zarzuela seguix sempre les línies marcades pel poder executiu però també és cert que s´esperava molt més. On ha estat la tradicional sensibilitat de la monarquia cap als menys reconeguts i cap als qui han patit físicament els conflictes, siguen del bàndol que siguen? On està la sincera apel·lació al diàleg que sols el monarca pot auspiciar en este moment? On està el missatge de reconciliació que tant ha pregonat sempre la corona? La unitat d´Espanya es pot aconseguir aplicant la llei democràtica amb armes i força però en el 1978 ensenyaren que era possible també amb l´exercici d´una fórmula més duradora: l´encontre sense condicions i la recerca del consens. Calia, doncs, que el discurs del cap de l´estat no sols recordara que la llei està per a complir-se sinó també per a millorar-la i acabar amb els conflictes. El rei podria haver obert un espai de reencontre en forma de trobada, conferència o entrevista però va renunciar a fer-ho. Ell sabrà els seus motius i limitacions o si no li han permés obrir eixa possibilitat.

Fuente: http://www.levante-emv.com/