ARTISTES, ARTESANS I ESCULTORS DEL FOC
ARTISTES, ARTESANS I ESCULTORS DEL FOC
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
En l’imaginari faller de tots els apassionats de la festa es barreja la literatura popular amb l’art, la música i el sentit lúdic de les celebracions. Però molt sovint queda una miqueta a banda l’autor del cadafal. Ja són molts anys en els quals la seua construcció s’ha professionalitzat i continua sense pensar-se en els artistes com uns treballadors i unes treballadores que han de tindre com a tals drets socials i laborals. Per eixa raó cal reflexionar al voltant de què són, què fan i cap on caminen.
Realment són autors d’una activitat artesanal tradicional i irrepetible. No obstant això, també creen art efímer i més específicament actuen d’escultors d’un element que acaba devorat del foc. Les tres definicions tenen part de raó. Però potser en estos moments el debat no està tant en la denominació de l’ofici (artista, artesà o escultor) com en el seu millor reconeixement laboral. Una actitud que comença per les mateixes comissions que sols pensen en l’abaratiment del preu de la falla sense importar-los el resultat. Prefereixen un cadafal de grans dimensions i ple de ninots repetits d’uns altres anys que una falla original i d’extensió menor. Eixe context es completa amb la manca d’ajudes oficials als artistes, ja no sols amb subvencions sinó amb unes bonificacions fiscals que demostren el suport real a este destacat element artístic. El resultat és que este ha de multiplicar el seu producte i fer cada exercici un nombre considerable de falles. Eixa realitat provoca un horari i unes condicions de treball injustes. Davant esta situació el futur no és del tot esperançador. Cal un reconeixement econòmic específic de l’activitat i una major valoració de l’ofici. No es tracta sols de potenciar la Ciutat de l’Artista Faller si no que no es perda l’artista faller i que este siga dignificat laboralment.
En definitiva, cal pensar més i millor en els artistes-escultors-artesans, sobretot ara que la festa és candidata a patrimoni immaterial de la humanitat. Així que s’ha de valorar esta activitat amb més intensitat des de les administracions i el món faller. De tots i totes (món faller,dirigents de la festa i polítics) depén el seu futur.
