El 14 d’octubre de 1781, costejada pel llaurador Joaquim Picot i Oltra (Carcaixent, 1744), tingué lloc a la nostra Parròquia la celebració d’una funció litúrgica especial amb missa cantada i sermó a la Mare de Déu d’Aigües Vives “… en su Capilla [hui de sant Jaume Apòstol] la que se conqulio en dicho día y se coloquo dicha Ymagen á expensas de las limosnas del Común …”, segons consta al Llibre Racional. A la cerimònia religiosa, presidida pel rector doctor Vicent Monzó i Vidal (Albaida, 1739-Carcaixent, 1805), assistiren tots els membres del Clergat Carcaixentí i de la part musical s’encarregà l’organista Pasqual Hervás i Bassa (Carcaixent, 1738-1811). Les despeses ocasionades per la celebració de la dobla votiva foren 5 £ 10 s. La missa fou oficiada per mossén Andreu Romero i Molina (Requena?-Carcaixent, 1808), beneficiat del benefici de la Mare de Déu del Roser i Sants Joans i síndic del Clergat.

Quant a la imatge, es tracta d’una talla de fusta i policromada, d’autor anònim, abillada de perruca i mantell. En 1835, quan la imatge principal fou traslladada a Carcaixent, a conseqüència de la desamortització, se la va substituir en el dit altar; però, a fi que continuara rebent la veneració de tots els carcaixentins, es va instituir, més tard, una festa en el seu honor que tenia lloc, generalment, el dia 14 d’octubre, a càrrec dels llauradors, que la guardaven durant tot l’any als seus domicilis. La dita festa va deixar de celebrar-se en 1893. Des de llavors va quedar depositada al domicili de Gaietà Serra i Tudela (Carcaixent, 1823-1917), al carrer de Boscà, que va prendre al seu càrrec costejar una missa cantada en honor de la Mare de Déu d’Aigües Vives tots els anys. A la seua mort, va passar a la Parròquia i en 1921 era portada processionalment en els exercicis que la Gran Associació organitzava els segons diumenges de mes. També presidia al mes de maig el exercici de las Flores al templet aixecat espressament al temple parroquial i el tradicional acte de la Descoberta (1919). Salvada de la febra iconoclasta durant els tràgics successos de 1936, finalitzada la guerra és utilitzada a la celebració del tradicional Hallazgo (hi ha fotos del celebrat a la rambla de Sant Antoni (les Barraques) el 15 d’octubre de 1946).
Després, amb motiu de la realització de l’actual imatge pelegrina, va passar a les dependències del primitiu arxiu parroquial on fou objecte de joc pietós dels escolanets i els júniors a la dècada dels anys seixanta del passat segle (Rafael Cloquell i Aparicio, Joan Josep González i Soler, Caseta, José Luis Vila i Noguera, Antonio Sabater Mira…), fins que va desaparéixer per l’any 1974, per motius que ignorem (venuda?, donada?, furtada?).

Sempre vaig tindre especial interés per aquesta imatge, interés que més tard, per l’any 2000, va augmentar amb la tornada a la població de l’esmentat Rafael Cloquell, que em recordava amb emoció els seus jocs d’infantesa amb la imatge, sense poder detallar on és. Fins que fa uns mesos ens aplegà la notícia que va ser localitzada i reconeguda per Joan Gavara i Prior , de Nules (Castelló), el nou “Llauraoret ditjós” a la subhasta extraordinària d’estiu de Todocolección procedent de l’anticuari Daniel Riera i Ródenas, situat al carrer d’Aragó, 554, de Barcelona (lot núm. 2153100293). La notícia va ser transmesa al professor Vicent Guerola i Blay, doctor en Belles Arts, qui la va adquirir per internet la nit del dimecres dia 11 de juny de 2014 a les 22.30 de la nit. La seua arribada a Carcaixent tingué lloc el divendres 20 de juny del mateix any.

L’endemà, invitats pel nou propietari, Rafael Cloquell, que la va reconéixer com a l’antiga imatge que es conservava a l’arxiu, i jo tinguérem el goig de donar-li la benvinguda al seu poble.

El cronista Fogués Cogollos ha deixat constància, al Compendio histórico del Hallazgo y Novena de María Sma. de Aguas-Vivas, Patrona de la Ilustre Villa de Carcagente (1883), d’un fet miraculós protagonitzat per aquesta imatge amb motiu de la riuada de Sant Carles de l’any 1864. Diu així: “Mas cuando se vió la singular y eficaz protección de María de Aguas-Vivas fue en la horrorosa inundación del Júcar en la noche del 4 de Noviembre de 1864.

Convertidas en impetuoso río las calles de esta población, solamente oíanse los ayes de amargura que exhalaban las familias que se veían envueltas en las ruinas de los edificios que se derrumbaban. Eran las doce de la noche; las aguas subían rápidamente, y creíamos ser castigados con un nuevo diluvio universal; la congoja se había apoderado de nuestros pechos, y esperábamos el momento de sentir la fría mano de la muerte; pero de pronto entre el impetuoso ruido de las aguas, entre las voces de «auxilio» y el ruido de las paredes que se hundían, oyóse un atronador «¡viva a la Virgen de Aguas-Vivas!». Millares de vecinos como movidos por un mismo sentimiento, asómanse a las ventanas de la parte más elevada de sus casas; y aquel «viva» que resonara en una de las calles más altas de la población, es repetido con entusiasmo y fervor por todos los ámbitos de la población. Atronadores tiros de armas de fuego déjanse oír al mismo tiempo. Ya no hay peligro; nadie piensa en el agua; no hay quien sospeche en próxima desgracia; en Carcagente no hay más que un solo pensamiento; una sola idea, una sola palabra: la Virgen de Aguas Vivas. Y esta palabra, y este pensamiento, y esta idea se reducía a una petición ¡Sálvanos! Y la Virgen de Aguas Vivas fue la salvadora.

Cayetano Serra Tudela, labrador, que vivía en la calle de Boscá, depositando su confianza en María de Aguas-Vivas, toma en brazos una imagen que á la sazón tenia en su casa, y acompañado de algunos vecinos con luces, y con agua hasta la cintura, sale a la calle aclamando a su Patrona y pidiéndole consuelo…

Las doce eran cuando con júbilo extraordinario vimos el descenso de las aguas que continuó sin interrupción, hasta que dejaron libres las calles de la población.

A la mañana siguiente, y al poderse abrir las puertas de la iglesia, se pudo observar que el agua retrocedió al tocar la peana que sostiene a la verdadera imagen en su capilla. Admiremos con religioso entusiasmo tan notable coincidencia. El agua comienza a bajar al tocar la peana de María de Aguas-Vivas en el altar, y al ser sacada a la calle una de sus imágenes; dos hechos que convergen a un sólo punto, en la protección que en tan azaroso día dispensó María de Aguas-Vivas a la villa de Carcagente”…

Succés del qual també es fa ressò el cronista Fogués Juan a la seua Historia y Tradición de la Virgen de Aguas Vivas, Patrona de Carcaixent (1982). Diu així: “(…) el devoto de la Virgen Cayetano Serra, recurrió al auxilio de María, y tomando en sus brazos la Imagen llamada de la Terra, se internó en las aguas hacia la calle de la Virgen de los Desamparados, exclamando: «Mare de Deu, tans milacres que hau fet, y no hau de fer este de aplacar l’Aigua». No había andado aún unos quince pasos por la mencionada calle, cuando al llegar a la del Torner, se vió agradablemente sorprendido por las exclamaciones de gozo que partían a la vez desde varios puntos: “Milacre, decían, milacre!, ¡Ya escomensa a amainar l’aigua!”…

Dins dels actes commemoratius del 150 aniversari de la riuada de Sant Carles (1864-20014), el dimecres 5 de novembre, a les 19’30 hores, tindrà lloc a la Parròquia de l’Assumpció una Missa d’Acció de Gràcies a la Mare de Déu d’Aigües Vives, per la seua protecció vers el poble de Carcaixent, que serà presidida per la imatge de la Mare de Déu de la Terra.

Fuente: http://www.riberaexpress.es/