CARLOS GIL, PERSONA I POLÍTIC
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
No és molt recomanable lloar els polítics. Són persones de pas que mantenen un prisma molt variat. Hui poden actuar bé i demà caure en accions incomprensibles. Tanmateix, a voltes en el camí apareixen éssers humans destacables. No ho són per la ideologia que representen ni pel líder que encapçala el seu partit sinó per la talla humana i per la manera de tractar els altres. Al Camp de Morvedre, dins el camp municipalista, hi ha persones amb una talla personal destacable. Són de diferents partits i resulten pròximes, dialogants i sinceres. En eixe estret marge es troba Carlos Gil. El fet que l’EPDA haja pensat a atorgar-li un premi és un bon punt per remarcar-ho. Més encara si este col·laborador que escriu no ha tingut res a vore amb eixa decisió.
Les majories absolutes mai no són bones. Són autoritàries i poc respectuoses amb les minories. Però en alguns casos com en el de Gil són diferents. Ell acaba de demostrar que una nova manera de fer política local és possible. El fet que la gestió siga un motiu per implicar tots els grups municipals per damunt de les diferències resulta lloable. Tota una tasca que sens dubte és possible gràcies al seu esperit de corredor de fons. Este li ha potenciat: la calma, el desig de compartir esforços i la idea que els projectes i les realitats s’aconseguixen a poc a poc i amb fermesa.
Carlos Gil, independentment de les propostes del seu programa i de la vinculació a la ideologia conservadora, ha demostrat que sobretot és persona. Una actitud política que s’hauria de potenciar, especialment entre els polítics del partit en el qual militat, ara que es troben immersos en procés de renovació. Gil pot representar la imatge tolerant, humil i treballadora que necessiten. Ha sabut guanyar i perdre en la seua trajectòria política, tot un gran mèrit en estos temps que corren.
En definitiva, un bon premi per a eixe polític. El seu estil val la pena reconéixer-lo. Confiem que tinga èxit i que el seu exemple s’escampe entre la classe política.
