JOSÉ SALVADOR MURGUI, CRONISTA DE LA CIUDAD, HABLA CON ESTA JOVEN CON UN BRILLANTE CURRICULUM

José Salvador Murgui, Cronista Oficial de Casinos, habla con Clara Murgui Gálvez, una estudiante de Casinos becada por La Caixa, estudiante en Heildelberg, que recibió la beca de manos de S.M. los Reyes de España.

Parle amb a ella a través de Facebook i resulta difícil coincidir, per fi després de felicitarla per tanta distinció, li dic que em conte “algo” de que va al tema, i amb el seu perfecte valencià escrit desde la llunyana i per mitjà de la red propera Alemanya, em conta, sense apenes donar-li importancia aquesta interesant expèriencia:

“En primer lloc, sent no haver-te contestat abans. He estat fora tota la setmana (en Munich) i no he pogut mirar el mail.

Te conte. La beca de la Caixa és una de les beques que donen en Espanya per cursar estudis a l’extranger. És la més reconeguda perquè donen poques (…) i la quantitat de diners al mes és la més alta (1.400 euros). La vaig demanar en Febrer de l’any passat. Vaig haver de escriure una carta de motivació i recolectar cartes de recomanació dels meus professors a la Universitat de València.

Una volta presentada la solicitud, em van comunicar en Març que havia superat la primera fase (en la primera selecció es basaven en la nota mitja de la carrera i també en el currículum. Jo tenia un 9.7 de mitja sobre 10, i havia estat a l’Imperial College (Londres) estudiant i treballant en un projecte d’investigació a l’IFISC (un institut d’investigació de sistemes complexes en Palma de Mallorca), a les hores vaig superar la prova en la màxima puntuació possible) i vaig haver d’anar a Barcelona a fer una entrevista.

Els entrevistadors eren físics, matemàtics i representats de la Caixa. Em van preguntar un poc de tot i vaig haver de defendre per què volia anar a Heidelberg i què volia fer allí.

Vaig decidir fer el màster en Heidelberg perquè m’agrada la física teòrica (la més matemàtica possible) i a València el màster és molt bò, però en la rama de física de partícules, que no me desagrada però no és la meua «preferida».

Vaig tindre la sort de visitar Heidelberg en Novembre del 2013: una amiga i jo vam anar a visitar a uns alemans amb els que vam fer amistad quan vam estar d’Erasmus en Londres.

Vaig enamorar-me de la ciutat (quasi es podria dir que és un poble) i de la universitat. Vaig informar-me sobre el màster i em va encantar la oferta d’assignatures, l’ambient, les biblioteques i la ciutat al complet. Després de eixe viatge, la meua amiga i jo vam demanar les dos com a destinació «Heidelberg» quan demanarem la Beca de la Caixa, però les dos pensavem que no ens l’anaven a donar, així que no pensarem molt en les conseqüències.

Per Maig em van dir que havia passat totes les proves i que me donaven la beca. Vaig posar-me molt contenta per una banda, perquè em sentia molt afortunada, però també em va pillar de sorpresa, així que vaig haver-me de fer a la idea d’anar-me’n dos anys a un pais on no coneixia ni l’idioma.

Afortunadament, el meu màster és en anglés, però no he descartat la idea de l’alemany. De fet he fet ja alguns cursos i pense continuar.

Heidelberg m’encanta. És una ciutat meravellosa, la Salamanca Alemana. La gent és molt simpàtica, amable i internacional. Hi ha comedors d’estudiants i biblioteques per tots els llocs, wifi al carrer… també hi ha montanyes, i ara fa molt bon oratge. Ara mateix tenim 24 graus en un Sol… he hagut d’anar a casa a per uns pantalons curts, perquè estava a la vorera del riu en uns amics i m’estava socarrant.

El master és de Física. Jo he elegit la especialitat de física teòrica (Standard model, String Theory, Quantum field theory, General Relativity, Particle Physics, Dynamical Systems and Chaos…). La duració és de dos anys: el primer any es dedica tot a classes i el segon a la «master thesis».

La veritat es que persones com Clara, amb vint i pocs anys, i un brillant currículum forjat de bones notes, d’hores d’estudi, de treball, unit a la seua forma de ser vinculada a les “coses” de Casinos, festes, Juniors, música, guitarra, és el que li dona llustre a una vida. Una senzilla vida, sense estridències, però conscient de que lo bo ix de lo íntim.

El passat cap de semana amb motiu del 172 Aniversari del naixement de Casinos, l’Ajuntament de Casinos, va entregar-li junt amb altres estudiants i esportistes , així com els Jutges de Pau de Casinos, la distinció meritòria de la seua excel.lent trajèctoria, aquesta distinció va ser recollida pels seus pares Vicen i Juan amb una sincera i prolongada ovació.

Hui ens ocupa Clara, la distància no posa metes per a que el nom de Casinos sone pel món, i sone per a bé, perquè als fills de Casinos, als que hi portem en les venes sang Casinense, allà on ens encontrem mai ens ovlidem d’on venim, de qui som, i a qui pertanyem, perquè nosaltres i el nostre Casinos, som els que escribim la història i serem el espill que com en el cas de Clara i els distinguits en el 172 Aniversari, on es miraran les futures generacions de Casinos.

Enhorabona als seus pares, germans, avis, tios i a tots aquells que en certa mesura ens encontrem units a eixa familia encara que sols siga per llaços d’amistat i veïnat.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/