POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Els actes religiosos ocupen una part destacada de les festes de la comarca. Malgrat l’aconfessionalitat de l’estat, els nombrosos anys d’oficialitat del catolicisme han fet que estos destaquen en els municipis. És clar que les persones creients encara hi són moltes. Elles viuen intensament els actes patronals.
No obstant això, és evident que una part de la població els sent amb un fervor que li vincula amb la tradició i les arrels històriques del municipi més que amb la religiositat. Eixa realitat es comprova de manera especial en les processons. Un any ençà, en esta mateixa secció, exposava que al Camp de Morvedre les processons havien esdevingut en un acte de trobada de polítics, sobretot dels alcaldes i caps locals del partit que governava la majoria de municipis. Sé que no va estar ben rebuda la reflexió per ells però com que acceptar la crítica ès saludable així la vaig assumir com a autor d’aquell article. Ara la situació és distinta. Els partits majoritaris, més en consonància amb allò que marca el sistema constitucional, volen mantindre’s al marge de les processons. Tanmateix els rectors de les esglésies continuen convidant-los i alhora un sector de la població desitja que encara les autoritats locals les presidisquen. La pregunta, davant eixe nou context, és fins a quin punt resulta correcta la resposta dels governants a la invitació. L’actitud és clara per molt que legítimament no agrade a una part del veïnat. Una autoritat civil no ha de presidir un acte religiós perquè no ho marca la llei. Realment, per cortesia, un alcalde ha d’assistir a qualsevol acte que siga convidat per una entitat del poble. El problema ve perquè la ubicació, en un estat no confessional, ha de ser distinta. Potser si assistira com a convidat i no ocupara la presidència el cas seria diferent. En definitiva, cal avançar en la diferenciació entre la ubicació de la religió i les autoritats en la societat perquè així ho marca el sistema constitucional.