POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

En estos dies, on la tradició de la Setmana Santa cristiana es confon amb el desig d’uns dies de descans, un nou dolor agredix les nostres vides. Altra vegada ens trobem indefensos davant atacs indiscriminatoris que no respecten la humanitat. Resulta difícil entendre les tragèdies humanes produïdes per accidents sobtosos, tot i que realment formen part del risc de la vida. Però encara és pitjor que, després d’alguns mil·lenis els membres de la raça humana continuen sense respectar-se. El missatge de Jesús té alguns valors perfectament assumibles per creients i no creients: la consideració dels marginats, la solidaritat i el respecte a la vida humana. En esta Setmana Santa resulten més intensos, especialment amb la tragèdia belga. De tota eixa situació els primers damnificats són les víctimes. Després els creients musulmans i, per descomptat, els ciutadans i les ciutadanes d’Europa. Els morts i ferits anaven a treballar o estudiar. Sols volien viure un dia més de les seues vides. Els creients d’Al·là són gent pacífica que respecta la vida humana. Ells són seguits i en alguns casos perseguits per fets que no compartixen. Finalment, entre els afectats, cal reconéixer els europeus i les europees. Constituïxen les víctimes innocents i els qui patixen les deficiències de les accions dels seus governs. Els mandataris han d’assumir que les estratègies militars són insuficients. Les apliquen davant el perill imminent però s’obliden que el problema va més enllà. Cal entendre que passa al món i sentir-se també prop de les injustícies que es troben fora de les nostres fronteres.

En definitiva, la dura notícia dels atemptats de Bèlgica ens ha pillat casualment en la setmana de passió cristiana. La ràbia i el dolor se’ns ha apoderat. El dolor que els sers humans infongueren injustament a Jesús és vigent en l’actualitat. L’espècie humana continua destruint-se. El sentiment d’indefensió novament s’ha fet nostre. Confiem que siguem capaços de reaccionar amb serenitat i sense oblidar que les tragèdies del món no s’acaben en el nostre ni en el que ens mostren els mitjans de comunicació.

Fuente: http://www.elperiodicodeaqui.com/