POR CESAR SALVO GARCÍA, CRONISTA OFICIAL DE VILLAR DEL ARZOBISPO (VALENCIA).

Introducció

• Poques setmanes després de  celebrar en 2016 la III Jornada dels Altres parlars valencians formalitzaren un grup de comarcans serrans per tal d’estudiar el xurro serrà.
• A finals del 2017 va estar integrat per unes divuit persones: Fernando Martín Polo (Titaguas), José Tomás Varea (Tuéjar), Robert Rubio (Chelva), José Manuel Pérez (Osset, Andilla), Josep Antoni Moyá, Julián Espada Rodríguez i Miriam Civera (Alcu­blas), José Vicente Martínez Perona (Pedralba), Nieves Fabuel i Vicente Sebastián (Chu­li­lla), Susana Lllovera (Benagéber), Alfonso Polo (Loriguilla), Vicente Cortés (Hi­gue­ruelas), Enrique Zamora (Gestalgar), Tomás Cervera (Sot de Chera) i César Salvo, Toni Porta, Sandra Mínguez i Fernando Montero (El Villar); a més de Santiago Vicente (Llíria), que  aleshores era professor al I.E.S. La Serrania d’El Villar.
• Però el grup poc a poc va anar desunflant-se i començà a desfer-se definitiva­ment quan començà la pandèmia de la Covid-19 (març 2020).
• A la primera convocatòria vam prende els següent acord: “La creación de un grupo de estudio del churro en La Serranía. El grupo no necesitará formalizarse desde el punto de vista legal dado que estaremos bajo el paraguas del Centro de Estudios La Serranía. Sin demasiadas deliberaciones, y entre las propuestas vertidas se aceptó finalmente la de José Tomás Varea. Así pues nos llamaremos Chunta Churra(…) Principalmente nos dedicaremos al ALChLS, pero también a la recogida de vocablos churros y fraseología serrana, a la corrección toponímica en la cartografía comarcal y además, elaborando propuestas para la defensa, conservación y difusión del habla churra serrana, como por ejemplo, instituir un Día Comarcal del Habla Churra con propuestas a los ayuntamientos comarcanos para celebrarlo en su localidad”.
• Inestimables les aportacions de Toni Porta sobre varis pobles serrans i de Fernando Martín Polo sobre el vocabulari de Titaguas.
• Arribarem al 2020 amb un quadre prou acabat, encara que es van quedar quatre poblacions per materialitzar-lo completament: Andilla, Benagéber, Calles i Losa del Obispo.

2. El habla del Villar del Arzobispo y su comarca: base de l’ALXLS.

• En la primera fase vam contemplar el treball de Llatas Burgos on comparava els vocables trets en la parla vila­ren­ca amb les diverses formes utilitzades en sis poblacions: Alcublas, Chel­­va, Chulilla, Domeño, Gestalgar y La Ye­sa.
• Ara presentem un total de 16 pobles dels 20 que va tindre la comarca a començaments del segle XX.
• Destacar que, fins i tot, amb la pandèmia, hem continuant en la tasca fins arribar a principis de 2022.
• Recordar i agrair aquells que més han pogut col·laborar, Alfonso Polo (Lori­guilla), Pedro Pablo Cánoves (Bugarra), Vicente Cortés (Higueruelas), Fer­nan­do Martín Polo (Titaguas; un record fins al cel per tal com va morir a meitat de maig passat), José Manuel Pérez (Osset, Andilla) i José Tomás Varea (Tuéjar).
• Afegir que al mes de març de 2022 vaig fer l’entrega del quadre ALXLS als companys José Tomás Varea (Tuéjar) i Nieves Fabuel (Chulilla), per tal  com les meues circumstàncies personals me impedien finalitzar-lo per presentar-lo en aquesta Jornada.
• Una cridada telefònica del professor Emili Casanova a finals de maig em va fer reconsiderar-ho i convèncer-me d’aconseguir-lo… moltes gràcies professor Casanova.
• Recordem com, de les més de 5.000 entrades que conté el vocabulari vilarenc, vam treballar en principi sobre 770 vocables, dels quals uns 700 eren plenament valencians, i des quals 122 vocables con­fluïen.
• Ara sabem segur, que presenten correspondències amb altres, no sols d’algú del sis po­bles de partida sinó del conjunt de poblacions comarcanes, la majoria de vegades pràcticament iguals, encara que hi ha significatius casos de variants lingüístiques molt interesants.
• Destacar que, front al caràcter més singular de la parla villarenca, els vocables plenament valencians els trobem prin­cipalment a les poblacions d’Alcu­blas, Bugarra, Chelva, Chulilla, Domeño, Gestalgar, Higueruelas i Loriguilla.
• Fixem-nos que estan el sis del principi més els dos últims ressenyats ara; mentre que la menor incidència es dona a Aras de los Olmos, Sot de Chera i Tuéjar; hem de tindre en compte que Aras i Sot són pobles perifèrics.
• Aral veiem com les tres isoglosses importants assenyalades en la comuni­cació de 2014), se desdibuixen un xic al contrastar ara les setze poblacions esmentades.
• Ens recolzem en la idea que el poble-focus és històricament El Villar, per trobar-se en una cruïlla de camins secu­lars.
• Ara tenim, per un costat l’actual CV-35 (València-Ademús) i d’altre la CV-395 (Requena-Sogorb) que configuren les isoglosses principals, com havien establert a la primera entrega de l’ALXLS.
• Des de fa uns anys sabem que la carta-pobla de 5 de març de 1323 (en el còmput actual seria 1324), es donada pel bisbe de València, Remón Despont per a quinze cristians vells per repoblar un lloc anomenat “Lo Vilar de Benaduf”, una toponímia primerenca de l’era cristiana.
• Un fet crucial per entendre que el valencià va ser la llengua mare al Villar des del segle XIV fins als segles XVI-XVII, quan la castellà­nització es va estendre prou ràpidament, precisament i de manera paral·lela a la vinguda de gents basques, navarreses, castellanes i andaluses.
• Les dues isoglosses segueixen manteninr-se: la de nord a sud, de La Yesa fins a Chulilla i Gestalgar (ara incloent a Sot de Chera i Pedralba), i la de l’Est a l’Oest, d’Alcublas cap a Dome­ño i Chelva (ara incloent a Lori­guilla, Tuéjar i Titaguas).
• Si en la primera comptàvem amb set pobles de confluència amb el lèxic vilarenc ara hem treballat amb 16 pobles.
• En la primera entrega de l’ALXLS vam establir 122 vocables que con­fluien amb el voca­ble vilarenc.
• És la població de Bugarra la que més variants presenta.
• Hem treballat sobre 459 vocables amb trets significatius, com són la transformació de la paraula original valenciana, les variants i els pobles i la incidència d’expansió per la comarca.

3. Paraules emprades a més del 50% de l’ambit serrà.

(*) indica que és tracta d’una paraula autòctona

CONCLUSIONS

• Quan al Villar, la finalització del participi és comunament en “AU”, la resta de la comarca la fa en “AO”: p.e. Barandau > Barandao.
• Que els següents vocables són un clar exemple de l’extensió geogràfica:
• Endevi­nalla (Alpuente, Bugarra, Chulilla, Domeño, Higueruelas, Loriguilla, Pedralba, Sot de Chera, Tuéjar, el Villar i la Yesa)
• Escarfollar (Alpuente, Bugarra, Chulilla, Domeño, Gestalgar, Higueruelas, Loriguilla, Sot de Chera, Tuéjar, Titaguas, el Villar i la Yesa)
• Esclafar està molt estès per tota la comarca, Forcal (Forcat) està en tota la comarca
• Llebre (Alcublas, Alpuente, Bugarra, Chulilla, Gestalgar, Higueruelas, Sot de Chera, Tuéjar, el Villar i la Yesa)
• Mangrana (en tots els pobles menys a Aras de los Olmos),
• Prepalo (Perpal), se diu igual que en valencià a Alpuente, Bugarra, Sot de Chera i Gestalgar
• Mida, no se coneix a Aras de los Olmos ni a Pedralba
• Mostín és una paraula autòctona (Alcublas, Chelva, Chulilla, Domeño, Gestalgar, Lorigilla, Sot de Chera, Tuéjar i el Villar)
• Oliveral, no s’utilitza en Aras de los Olmos, Higueruelas i Pedralba
• Pansa, no s’utilitza en Pedralba, quan l’ús es dóna en tota la comarca
• Ploramiques, sols s‘utilitza a Gestalgar, Pedralba i el Villar
• Pulse està a quasi tota la comarca a excepció d’Aras de los Olmos i Pedralba
• Reglotar (en tota la comarca a excepció de Pedralba)
• Taca, (excepte a Aras de los Olmos i Domeño)
• Tito (Titot) està a tota la comarca excepte a Titaguas.
• És este últim poble el més castellanitzat de la comarca.
• La gran confluència entre Alpuente i Bugarra d’algunes variants molt curioses, per tal com són poblacions molt separades geogràfica­ment i haver estat dins un territori històricament diferent (la primera va ser la capital del Realengo de Alpuente i la segona va pertànyer a la Baronia de Bugarra-Pedralba)
• • espellofar (escarfollar), legón (legona), méliz (me­lis), menchuza (menchusa), mocador, temblaera, tufarrera (tufarina)…, són alguns exemples destacats.
• I, per últim, dir que de les 459 vocables d’El Villar tenim una confluència de termes en la següent estadística:

• Tenim nou pobles amb més del 75% de termes confluents que es troben tots a la primera isoglossa, la que va de nord a sud.
• La vila d’Alpont és la de menor confluència del valencià a la seua parla, amb sols un 5% i 23 termes confluents.
• Amb la qual cosa, es reafirmem en la tesi expressada en les III Jornades dels altres parlars valencians, celebrades al Villar en 2014
• La parla xurra a la comarca de La Serrania és de base clarament valenciana-aragonesa amb una castellanització tardana que va durar fins la primera meitat del segle XX.

FUENTE: https://archivovicentellatasburgos.wordpress.com/2022/07/15/el-cronista-de-la-villa-intervino-en-las-iv-jornadas-del-altres-parlars-valencians-que-tuvo-lugar-el-14-de-julio-en-la-localidad-de-ademuz-cuya-intervencion-trato-la-2a-parte-del-a/?fbclid=IwAR2oC4-8RsHfuEQKQ-sTz7mcdx1OMHPdpew65jI8iu7PCw7mjH7dSTqGl5o