POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Una de les assignatures pendents de les campanyes estatals era la superació del model dual de debat. Ara que ha passat, cal reconéixer que ha arribat en el pitjor moment, ja que no hi ha uns programes nous a ensenyar ni treball legislatiu a mostrar. El president del govern en funcions va fugir d’assumir de forma real culpes per la corrupció. Es va atrevir quasi a dir que sols pot governar qui ja ha gestionat l’administració. Per eixe argument mai no haguera governat ell per primera vegada. El secretari general del PSOE resultà reiteratiu i avorrit en incidir constantment amb la culpabilitat de Podemos. Quan els minuts estan tan comptats en un debat, no és bo perdre’ls amb un mateix tema. Albert Ribera mostrà un discurs aparentment fresc que s’enfosquí quan va perdre el temps amb Podemos i la seua relació amb Veneçuela. Se suposa que pertany a les noves forces emergents, aquelles que anaven a superar els atacs a les forces antagòniques i deixar de banda els dogmatismes. Finalment es trobava Pablo Iglesias amb una oratòria fresca. Però també va perdre el temps en qualificar a Ciudadanos com a part del PP i no assumir amb transparència la relació amb la república veneçolana. Si Podemos no és un reducte comunista, com els seus opositors diuen, Ciudadanos tampoc és un succedani del PP.
Sembla que els nous partits poden aportar molt a la política estatal. Almenys ja han obligat a canviar el discurs i l’estètica als partits clàssics. Però no van aconseguir que el debat se centrara en les necessàries reformes constitucionals i electorals. Semblava que les forces polítiques hi acudiren amb un aprovat per les altres eleccions i que ara sols assistien per a pujar nota.
En definitiva, al debat li faltà efectivitat en els parlaments i concreció de propostes. Així que ara sols queda votar els diputats i senadors de la circumscripció. Una vegada més la ciutadania es quedarà sense triar directament el seu president. Un sistema d’elecció indirecta que deixa carta blanca als parlamentaris. Confiem que dins de quatre anys es puga també celebrar el debat a quatre i siga més eficaç que el primer i la nostra democràcia es trobe més renovada.