EL MISTERI DE L’OBRER MIGUEL D’ESTIVELLA I LEONARD COHEN
POR LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
En estos dies de manera intensa el món recorda a Leonard Cohen pel seu traspàs. Són moltes les músiques i les lletres d’eixe cantant que han cridat a la reflexió. També alguns dels seus discursos, per la seua sinceritat i espontaneïtat, continuen fent de pensar. Fou el del 2011, en rebre el Premi Príncep d’Astúries, un dels més gloriosos que es poden recordar. El seu missatge és hui també el punt de partida d’este article. En aquell Teatre de Campoamor, Cohen relatà com es va introduir en l’estudi de la guitarra espanyola. Fou la casualitat la qui li va fer arribar fins a un espanyol que trobava en un parc de la seua ciutat de Montreal mentrimentres feia sonar les cordes amb una bonica música. El cantant li va demanar classes particulars. Així va ser com durant cert temps el mestre espanyol de guitarra va anar a casa de la mare del cantant. Ell, qui no sabia com tocar aquell instrument, va aconseguir donar-li una bona sonoritat a la guitarra. Però un bon dia el professor no va acudir. Cohen telefonà a l’hostal on s’allotjava i li digueren que aquell home s’acabava de suicidar.
Leonard es va quedar sense conéixer la història personal d’eixa persona i perquè va arribar allí. Però li va quedar l’estima per la guitarra a la qual no va abandonar mai. Eixe cas em recorda al que passà allà per l’any 1999 quan en les obres de restauració de l’església dels Sants Joans d’Estivella,va aparéixer un estrany personatge. Es deia Miquel i procedia de Catalunya. Va demanar ajuda al capellà José Vicente Calza i este li la va donar. A canvi va pagar-ho amb el seu treball en les obres. A ell es deuen les plantilles per a recuperar el perdut esgrafiat. Sense el seu quefer potser no s’hagueren tret mai de la mateixa manera. Però un bon dia, acabada eixa faena i unes altres, va desaparéixer. Ho va fer amb el misteri amb el qual arribà. Tot açò fa pensar que en la vida apareixen persones que de forma casual ho canvien tot. Cal estar preparat en qualsevol moment, per si arriben, i és important retindre sempre la seua obra. Un dia va marcar la vida de Cohen i un altre la restauració del temple d’Estivella. Potser demà marque, ho haja marcat, la nostra vida. Pense-m’ho.
