EL NINOT, EIXE GRAN OBLIDAT
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
El valor estètic de la festa ajuda a entendre el sentit original de la falla, Sense ell hi hauria una gran estructura organitzativa i un destacat programa d’actes però no tindria la personalitat que li confereix la condició de patrimoni immaterial. En el context actual, quan el món faller ha crescut tant, el ninot sembla que no sempre és valorat en la mida que toca. Esta setmana s’acaba d’inaugurar l’Exposició del Ninot i potser és un bon moment per a reflexionar al voltant del seu origen i del significat actual que se li atorga des del món faller i també des de fora.
El ninot ha sigut la principal referència de la construcció efímera. Tradicionalment ha representat un personatge públic o desconegut completat amb la sàtira. La caricatura i el sentit provocatiu han estat les seues pautes més característiques. Originàriament superava de bon tros al remat. No obstant això, en l’actualitat, hi ha un conjunt de situacions que desvirtuen en part el ninot. Per una banda, en alguns casos, sols és un element que ompli de volum sense més aspiracions ni artístiques i expressives. És la simple repetició realitzada a partir d’un motle. En unes altres situacions envolta un gran conjunt i constituïx un material decoratiu grandiós però amb poques aspiracions més. Finalment hi ha exemples en els quals sols es pretén reproduir amb realisme una persona popular amb l’única pretensió que tinga un bon acabat. En eixe cas resulta sempre molt aplaudit i sens dubte el mèrit de l’artista és gran. Però realment hi ha prou amb això, sense la part crítica i literària que necessàriament l’ha d’envoltar? No es tracta sols de fer una gran escultura sinó que eixe estil efímer arribe a provocar i a comunicar.
En definitiva, en este primer any de falles Unesco cal que es revalore el ninot i que no siga el gran oblidat. El canvi d’ubicació de l’Exposició del Ninot i altres aportacions són bons avanços. Però encara cal fer camí perquè es tinga en compte una singularitat que va més enllà del perfeccionisme. Un repte en el qual cal perseverar.
