EL SENTIMENT DE SER FALLER@
POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
Arribats estos dies festius, en els quals els fallers i les falleres són grans protagonistes, es té la temptació de pensar que eixe il·lustre col·lectiu és tan sols el promotor de la festa. Vertaderament, amb eixa definició, hi ha prou per a valorar-los i lliurar-los un gran homenatge. Tanmateix la festivitat, a banda de ser un autèntic patrimoni immaterial de la humanitat, genera una manera diferent de percebre la vida i el món.
Des de l’òptica festiva la tradició valenciana pren un color més intens. La sensació de pertànyer a una colla amb la qual es compartix tot al llarg de l’any resulta diferent. La complicitat per a participar en la majoria d’actes públics que genera el Cap i Casal és constant. La condició de faller i fallera no s’esgota amb la crema del 19 de març. Renaix cada 20 de març, quan de bell nou el desig de crear i de continuar caminant, es percep en l’ànima de cada comissió.
L’esclafit de la pólvora, el so de la música, el gust per l’arròs compartit, la fragància dels bunyols, l’orgull per la indumentària del passat, el crit i la sàtira d’un llibret, l’estètica d’un ninot que riu, critica i lluïx, la passejada per les places al compàs de dolçaines, tabals o instruments i tans altres elements creen un especial sentiment.
Si els fallers i i les falleres es conformaren exclusivament amb ser festers o festeres, la màgia d’esta festivitat i la realitat de la capital i de moltes comarques seria diferent. El col·lectiu faller no s’esgota perquè no té caducitat. És una condició amb la qual es compartix la vida. Arriba fins al punt que molts i moltes dels qui s’esborren del cens continuen sentint-se fallers o falleres en la reserva.
En definitiva, en esta dates, quan ja es viuen les falles, és moment de vore de manera especial els protagonistes de la festa. No sols com el motor de les falles sinó com els dipositaris d’una percepció col·lectiva de la ciutat que no caduca mai. Les falles es cremen però el sentiment per elles no es destrüix tan sols es transforma i es perllonga d’any en any. Les falles no sols estan fetes per a viure-les sinó per a sentir-les.
