POR LLUIS MESA I REGIG, CRONSTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El terror s´ha apoderat el 17 d´agost dels carrers d´un país que ha crescut com a democràcia amb l´activitat assassina d´ETA i que viurà sempre endolorida pels atemptats de l´11-M. El fet que un vehicle haja invadit les vies públiques, com ja ha ocorregut en uns altres països europeus, fa recuperar un passat recent que semblava una miqueta tancat. Una vegada més sentim que la vida tolerant d´un estat europeu és amenaçada. A poques hores de la tragèdia, resulta difícil la realització d´un balanç definitiu dels fets, ni la implicació internacional ni les responsabilitats directes i indirectes de l´horrorós atropellament. Tanmateix, des de la comdemna i la pena, hem de reflexionar com podrem superar-la.

Hi ha un enunciat que ho definix tot: són instants de dolor. Qualsevol home i dona podia haver estat atropellat. La tragèdia del moment mobilitza i fa sentir-se prop i part de Barcelona. Les Rambles són un espai col·lectiu de cultura i convivència amenaçat i a ella, tots i totes, ens hem sentit especialment prop. El patiment que ha generat el 17-A és greu i tal vegada malauradament siga una trajectòria que puga continuar en altres formes i llocs. Eixa possibilitat encara ens horroritza més.

El 17-A s´ha atacat la llibertat més elemental: la lliure circulació de persones. S´ha fet en nom del totalitarisme i de la manca de respecte a la dignitat humana. La tristor esdevé en un desconsol i indefensió. Sembla que no hi ha res a fer . L´acció produïx el sentiment d´impotència. La sensació que no hi ha res a fer i que en qualsevol moment tot es pot repetir. Poques accions com a ciutadans i ciutadanes poden realitzar-se. No obstant això, cal anar més enllà d´eixe pensament. S´ha d´intentar buscar un raig d´esperança que ho supere almenys en part.

Fuente: http://www.levante-emv.com/