POR LA REAL ACADEMIA VALENCIANA DE CULTURA

Anys arrere, intentàrem descriure-los aixina: l´arbre és el Senyor del païsage, és el trage de gala en el que se vist el regne vegetal per alcançar el cel, és el calor en el cru hivern, la fresca ombra en el tòrrit estiu, l´aliment de molts, l´allar d´atres, cartell d´amants, esperança en el desert, soport de la comunicació, de la ciència, la lliteratura, l´història i el pensament, dona vida en l´vall i en la montanya, es font de vida. L´arbre, com diem en el titular, és companyer inseparable del Regne Animal des de que s´inicià la vida en La Terra fa 3.800 millons d´anys. Durant tan extens periodo de temps, al compàs dels canvis mig ambientals ha sofrit profunts canvis succeint varietats i espècies constantment. Ya en época humana, des dels primers temps prehistòrics s´estabilisen alguns que, hui, nos són habituals i, aixina, nos encontrem en pins i carrasques (encinas) des d´enjorn, en predomini alternatiu segons temps i el lloc.

El “platanus occidentalis”, el popular plataner de tantes alberedes (nom derivat de l´arbre Alber, que és l´Àlamo en castellà d´ahí alberedes-alamedes paradògicament) també. L´Olm (Olmo) i el Salze (Sauce). El Fleix (Fresno). El Pi Laricio hui en zones altes i en baixes en época glacial. El Llidoner (Almez). l´Ullastre (Olivo silvestre) des del 12.000 a.C. El Magraner (Granado) i la Palmera (Chamaerops-humilys-margallo-margajón) abans del canvi d´Era, és dir abans del naiximent de Jesucrist. El Taronger (Naranjo) ya històric és recent. Anys en arrere vaig propondre que prenguérem l´obligació de plantar un arbre anualment o, en el seu defecte, algun arbust o planta d´adorn i en últim extrem, productiu.

Yo ho he vengut complint des de molt abans, predique en l´eixemple i, regularment, he anat pagant el tribut anual que m´he impost, per a compensar l´aniquilació sistemàtica que produïxen els nomenats pirómans, en molts casos “inventats” pels polítics per a desviar l´atenció de les seues desmanotades polítiques forestals, per incompetència també, en atres per falta de previsió i, en general, per a desviar els fondos necessaris cap atres interessos més productius políticament parlant. (continua en la pàgina 5….) La RACV porta més de cent anys cuidant de la Llengua Valenciana, ¿cuides tu de la RACV?. -4- A pocs dies de la primavera. ll (….ve de la pàgina 4) L´errada política forestal, inhumana també, que practicà el repudiat ICONA durant molts anys, encara que en son plantejament teòric pareguera útil i recomanable, posà les bases de la generalisada catàstrofe posterior, perpetuada hasda l´actualitat i a la que no se li veu una possible solució.

La “ESPAÑA VACIA” actual començà a gestar-se llavors. L´ICONA violà els drets humans continuament, provocant un autèntic genocidi a chicoteta escala en quant a la cantitat de sers humans afectats pero extensa en quant l´àrea territorial que abarca, pràcticament tota la península, i per la seua acció negativa, constant i profunda sobre fauna, vegetació, agricultura i, molt especialment ganadera, de tal manera que junt a la merma de les possibilitats de subsistència de la població, junt a les dificultats sanitàries, educatives i de comunicació, les obligaren a abandonar el territori per a no tornar mai més, accelerant el procés per la persecució sistemàtica dels agents forestals del servici, atosigant-los a sancions per accions minúscules sobre el mig pero necessàries per a facilitar la vida.

El total abandonament dels cultius i pastoreig essencialment ho preparà tot per a la catàstrofe conseqüent. Tots quants intents se realisaren posteriorment per a tornar a la situació inicial han fracassat totalment. Pero l´arbre, en solitari o en conjunt, mereix l´atenció de tots, la protecció de la colectivitat, la vigilància social, i el cuidat permanent. Són nostres pulmons, contribuïxen a donar calitat a nostra vida, son goig i descans de nostra vista, la pau del nostre espirit. És un be patrimonial d´inconmensurable valor. Cuidant-los a d´ells nos cuidem a nosatres mateix. Traduït al valencià per E.Ramon. “El conmemorar el Día del Árbol en la Comunidad Valenciana o Histórico Reino de Valéncia, se ha fijado en el 31 de enero. Lo instauró quien suscribe en la Real Academia de Cultura Valenciana y lo continuó con interés y dedicación el Prof. Ballester Olmos que, sobre áboles, plantas, vegetación y jardines, es un consumado Maestro”. ¿Som capaços d´assumir tanta responsabilitat? Ya vorem.

FUENTE: José Aparicio de la RACV.