POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

El debat del congrés faller torna amb força. Segons s’ha anunciat serà este l’any en el qual s’encete un nou debat que revise l’organització i gestió amb la intenció de millorar-la. Sempre és bo fer camí en positiu i un congrés, si és efectiu i pràctic, pot conduir a un millor model de funcionament de la festa. Però, entre tot el que es debatrà, hi ha un punt que novament torna a ser notícia i que ben bé mereix una reflexió: l’emancipació o no de les falles de l’ajuntament de València. Sembla que el col·lectiu faller no valora, encara que siga en part, el que suposa que el seu màxim organisme siga considerat com un ens autònom municipal. Suposa una major proximitat a la gestió municipal amb tot el que significa d’avantatge respecte a altres festes o entitats festives. No sempre s’està d’acord amb el regidor o regidora de torn però resulta més senzill dir-li-ho a la cara i damunt reprovar qualsevol decisió que prenga. D’esta manera s’establix un tracte més directe amb els gestors municipals i la veu festiva és escoltada de forma més directa i forta per part dels governants. No obstant això, tot és revisable. Potser els fallers i fallers necessiten provar el que significa ser governat per una comissió gestora o coordinadora separada del consistori amb tot el que significa. Tal vegada així no hi hauria tant de temps per a mirar de prop els gestos municipals i es dedicaria més hores fer festa en majúscula. No s’emprarien tantes reunions a reflexionar si cal introduir uns versos o uns altres sinó a com aconseguir patrocinadors per a un Llibre Oficial de les Falles o de quina manera subvencionar-lo, per posar-ne un exemple. En eixe context, la regidoria de Cultura Festiva podria dedicar-se de manera més intensa encara a potenciar i protegir la festa com a patrimoni immaterial de la humanitat.

En definitiva, no cal tindre por al debat ni al que allí es plantege. Les falles han de ser el que els fallers i les falleres decidisquen. Tan sols cal ser coherents i pensar, amb totes les conseqüències, el que es vol. La resta, l’emancipació o no emancipació, ja vindrà, si ha d’arribar.

Fuente: https://lasnoticiasdejaviermesareigcom.com/