EVOCACIONS PERSONALS DAVANT LES FALLES UNESCO
POR LLUIS MESA IREIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)
El fet que les falles siguen sortosament patrimoni immaterial de la humanitat dóna per a molt. Hi ha lloc per a escriure nombroses reflexions. Però també fa que alguns, aquells que en el passat ja ens il·lusionàvem escrivint del seu valor patrimonial, recuperem xicotetes escenes personals que ara s’encastren entre un títol tan destacat. Per a este articulista, i per a uns altres, tot va començar pels anys 80, quan la festa en part havia deixat de ser popular i es vivia quasi exclusivament als casals. En aquells dies alguns, educats a l’estil faller més conservador, obrírem els ulls. Descobrírem que hi havia unes altres falles que s’estimaven també la festa pel seu patrimoni. Allí estaven els extraordinaris llibrets de Na Jordana i les seues propostes o els intents de falles com Arrancapins per recuperar el valor transgressor i popular de la festa. Havien caigut les iniciatives King-Kong i camí de Montcada, entre d’altres. En aquell ambient sorgírem universitaris que sense buscar-nos ens trobàrem. Allí estava l’estimat amic Josep-Lluís Marín amb el qual comencí a somniar en unes altres falles possibles. Més tard va estar la trobada casual amb Gil-Manuel Hernàndez, la qual va acabar en dissabtes matinals a una cafeteria sols per a reflexionar de falles. Posteriorment vingueren els encontres amb el grup d’investigadors de la publicació “Història de las Fallas” germen de la posterior ADEF o el coneixement de l’extraordinari pop-art faller de Víctor Valero. Així, a poc a poc, un reduït anell es transformà en un ample cercle on caberen investigadors, apostes extraordinàries de falles comarcals, concursos literaris o propostes artístiques diferents. Arribaren publicacions científiques mai somniades. Fins i tot les directives falleres van entendre que la festa era gran no sols per la intensitat sinó pel seu valor patrimonial. Així, després d’alguns anys i de treball d’un equip plural, han arribat les falles a la UNESCO. Un reconeixement darrere del qual de segur hi ha moltes vivències com eixes que són il·lustratives d’on estàvem i d’on hem arribat. Moments que no s’obliden i que fan vore amb emoció estes falles que ja són patrimoni de la humanitat.
