POR LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA (VALENCIA)

La festa fallera sortosament és critica i poc amant de mantindre’s prop del poder. Eixa és la raó per la qual va ser perseguida en els seus orígens i també de la mateixa manera durant la vigència de governs autoritaris o poc favorables a les formes democràtiques. Ni el partit Unió Valenciana, nascut a l’ombra dels elements fallers, va aconseguir ensinistrar-la totalment. Els seus enfrontaments també van existir amb els governs conservadors del PP; encara que s’ha acusat que la festa sempre ha sigut més bé tradicional.

Tot això aprofita per a introduir que en l’enfrontament dels agents més actius de les falles amb el regidor que apareix estos dies als mitjans de comunicació, caldria introduirr unes altres formes i tindre més present que la veu festiva és plural. Dit d’una altra manera: la idiosincràsia fallera no justifica actituds viscerals i en alguns casos pròximes a la intolerància com les que es lligen estos dies en les xarxes socials i en altres mitjans que tenen fins i tot com a punt de mira al mateix director d’este diari. Malgrat que el món de les falles es trobe prop dels sentiments, més que de la racionalitat, no es justifica que s’empre determinat vocabulari o estil en una societat democràtica i respectuosa com la nostra. El que no cal tolerar a entitats o associacions tampoc no cal fer-ho als agents de la festa fallera per molt suport, història i tradició que tinguen.

La politització de la festa és l’argument que sempre s’ha gastat per a justificar l’excessiu intervencionisme municipal en l’organització de la festa. És clar que n’ha existit. Potser n’existisca ara també. Però també és ben cert que l’associacionisme faller no s’atrevix a independitzar-se de l’Ajuntament amb totes les conseqüències econòmiques i socials que comporta. Preferix que l’organitzen i el subvencionen sense més problemes. Així que quan este es queixa de la intervenció política també ha de pensar que el paper municipal será viu mentrimentres les falles no siguen suficientment madures com per a ventilar-se a soles.

En estos moments hi ha qui demana un colp de taula. Sembla que sorgix del món de la Interagrupació Fallera. Perfectament legítim. És lloable eixe entramat sobretot perquè el va crear Josep Monforte, tot un gran cavaller i amant de les falles. Però no s’entén que des d’allí s’esmente que es troben maltractades les falles i que no s’escolta la veu dels fallers quan tantes voltes tot allò que l’Agrupació ha expressat no ha representat el col·lectiu faller, segons han expressat els mateixos festers. En més d’una ocasió les comissions se n’han queixat, quan esta s’ha intentat fer-se portaveu davant esdeveniments com la votació de jurats de la Fallera Major, per esmentar-ne un exemple.

Tal vegada el problema que ara es planteja des de la Interagrupació, i demà tal volta des d’una entitat fallera diferent, és que hi ha massa veus i uns pocs personatges que preferixen el protagonisme individual i la demostració de l’ego personal abans que el progrés i consolidació del món faller. És evident que l’actual estructura i la Junta Central Fallera cometen i cometran moltes errades. La intenció d’innovar i de treballar per buscar per a la festa un futur millor està plagada de decisions que sempre no són positives. La diferència respecte a altres temps és que ara s’assumixen més, es rectifiquen i es dialoguen les possibles vies de solució com no es feia abans.

Tanmateix cal no convertir la respectable i lloable Interagrupació en una entitat sacralitzada. És la mateixa que demanà signatures per a lluitar contra la utilització lliure de 20.000 euros del pressupost, i la qui en retirar-se d’eixa lluita fou criticada per les comissions per vendre’s al poder. Així que esta, com qualsevol altra entitat festiva tampoc és infal·libre.

En definitiva, continuem amb la saludable crítica al poder i a tot el que no agrade. La festa és això i molt més. Però no oblidem de ser coherents. No vaja a ser que es critique la polítització i s’actue recolzant una manipulació política d’un altre signe. Tinguem presents que la normativa ortogràfica o altres temes que a vegades es plantegen estan per damunt de les falles, la tradició o els símbols valencians. La llei està per a complir-la tots per igual. Cal, doncs, escoltar els fallers però estos primers han de parlar i mostrar-se realment units. No deixem que el soroll d’uns pocs cride per tots i no s’escolte l’autèntica i plural veu fallera.

Fuente: http://www.levante-emv.com/